El Comú de Sant Julià de Lòria ha posat en marxa les primeres actuacions del nou pla d’ordenació forestal amb l’objectiu de reduir el risc d’incendis, millorar la salut dels boscos i afavorir la biodiversitat. La intervenció inicial s’ha dut a terme als entorns de Juberri, una zona especialment sensible per la proximitat de diverses urbanitzacions, on ja s’han gestionat 11 hectàrees de massa forestal. Paral·lelament, els responsables del projecte consideren que els drons s’estan consolidant com una tecnologia de gran utilitat per a l’anàlisi dels boscos i l’elaboració d’inventaris forestals, tot i que la corporació encara no els utilitza de manera habitual.
El cònsol major lauredià, Cerni Cairat, ha explicat que aquesta actuació forma part del pla d’ordenació forestal aprovat recentment, el qual estableix una estratègia de gestió dels boscos per al període 2027-2030. Segons ha remarcat, el projecte va molt més enllà de la simple neteja del bosc. Així, l’objectiu és gestionar-lo de manera activa per fer-lo més saludable i resilient davant dels incendis, afavorir la recuperació de la fauna i la biodiversitat, impulsar la regeneració d’espais de pastura útils per al sector primari i adaptar progressivament la composició forestal a les noves condicions climàtiques.
En aquest sentit, els treballs consisteixen a reduir part de la massa de pins, especialment els exemplars més joves o menys vigorosos, per afavorir el desenvolupament d’espècies menys inflamables, com els roures, les alzines i altres arbres autòctons. La voluntat és transformar gradualment el mosaic forestal, ja que els boscos dominats pel pi presenten una major càrrega de combustible i són més vulnerables en cas d’incendi.
El pressupost destinat a aquestes actuacions també s’ha incrementat notablement. Si el 2025 el comú hi va invertir 20.000 euros, enguany la partida arriba als 60.000 euros, fet que ha permès executar la primera fase dels treballs sobre una superfície d’11 hectàrees. La previsió és augmentar progressivament la inversió en els pròxims anys i estendre les actuacions a altres sectors de la parròquia, com el Comabella, els entorns de Montllobar, Naturland, els boscos de Francolí, Canòlich i altres zones forestals de la parròquia. De fet, el pla contempla intervenir sobre un total de 152 hectàrees durant els pròxims 10 anys.
El pla contempla intervenir sobre un total de 152 hectàrees durant els pròxims 10 anys
Els estudis previs elaborats en el marc del pla posen de manifest que els boscos de Sant Julià de Lòria necessiten una gestió continuada. Segons el cònsol, després de dècades d’abandonament dels aprofitaments forestals tradicionals, la massa forestal ha crescut considerablement i s’ha densificat, amb una elevada presència de pi roig, una espècie especialment combustible. Per aquest motiu, la gestió forestal busca recuperar un equilibri entre les diferents espècies i reduir la continuïtat del combustible vegetal.
Una altra de les prioritats és reforçar la protecció de les urbanitzacions. Els treballs s’han iniciat precisament a Juberri perquè la creació d’una franja de menor densitat forestal pot frenar l’avanç d’un eventual incendi i facilitar la intervenció dels equips d’extinció.
Pel que fa a la innovació tecnològica, Cairat ha mencionat que, tot i que el comú encara no utilitza drons en les tasques de seguiment forestal, aquesta tecnologia està guanyant protagonisme dins del sector. Doncs, segons ha assenyalat, permeten obtenir una visió molt precisa de la massa forestal i elaborar inventaris amb més facilitat, sense que això representi un increment significatiu dels costos, ja que les verificacions sobre el terreny continuen sent necessàries. També ha reconegut que a Andorra el seu ús encara és incipient, però considera que aquesta eina acabarà tenint un paper cada vegada més rellevant en la planificació i la gestió dels boscos.
Per la seva part, l’enginyer forestal i responsable tècnic del pla d’ordenació forestal, Esteve Tor, ha explicat que els treballs iniciats al bosc del Ferrés de Juberri aprofiten una dinàmica natural que ja s’està produint al territori. En aquesta zona, sota la massa de pi, ja hi creixen espècies caducifòlies com el roure martinenc, especialment a les àrees més humides, i l’alzina, la qual predomina als sectors més secs en forma de garriga. Segons ha indicat, aquestes espècies estan guanyant altitud afavorides per les noves condicions climàtiques i són menys inflamables que els boscos dominats pel pi i el boix. Per aquest motiu, els treballs forestals consisteixen a potenciar-ne el creixement i crear una franja de protecció natural entre el nucli de Juberri i la zona forestal de la Rabassa.
Els drons permeten obtenir una visió molt precisa de la massa forestal i elaborar inventaris amb més facilitat, sense que això representi un increment significatiu dels costos
El pla tècnic aprovat l’any passat preveu crear una franja tampó en forma de mitja ferradura que abraci tota la zona situada per sota de la cota 1.600 de Montllobar. Els primers cinc o sis anys del programa se centraran en aquest sector. Els treballs consisteixen a retirar part dels pins i del boix allà on competeixen amb els roures i les alzines que ja s’estan implantant de manera natural, amb l’objectiu que, progressivament, aquestes espècies acabin dominant el bosc. Segons Tor, aquest canvi farà que la massa forestal sigui més resilient davant dels incendis sense alterar l’evolució natural de l’ecosistema.
Pel que fa al risc d’incendis, l’enginyer ha recordat que l’orografia d’Andorra juga habitualment a favor, ja que el foc tendeix a ascendir vessant amunt fins a consumir el combustible disponible i arribar a les carenes, on acostuma a perdre intensitat si no hi intervenen condicions excepcionals de vent. Tot i això, ha advertit que la Rabassa constitueix un punt especialment sensible perquè combina una topografia més suau amb una elevada afluència de visitants a Naturland, fet que converteix la gestió forestal preventiva en una prioritat.
Tor ha destacat que aquestes actuacions no només no perjudiquen la biodiversitat, sinó que la reforcen. Així, ha apuntat que el roure martinenc i l’alzina són les espècies climàciques d’aquest entorn, és a dir, les que de manera natural acaben dominant el bosc amb el pas del temps. A més, durant els treballs es preserva tota la vegetació que pot aportar valor ecològic i les restes vegetals no s’extreuen, sinó que es trituren i es distribueixen sobre el sòl perquè retornin nutrients al bosc i afavoreixin la proliferació de micromamífers i altres organismes.
