La Creu Roja Andorrana fa un balanç positiu de la participació al Mediterranean Youth Camp 2026, celebrat del 22 al 27 de juny, en una trobada que ha reunit joves i representants de les societats nacionals de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja de la Mediterrània per compartir experiències i abordar alguns dels principals reptes comuns. La delegació andorrana hi va estar representada per Laura Hereu, tècnica de l’àrea de Voluntariat i Joventut de la Creu Roja Andorrana, de 24 anys, i Giorgina Armengol, voluntària del grup de joventut, de 19 anys.
Segons explica Hereu, el campus ha evidenciat que, malgrat les diferències entre països, hi ha preocupacions compartides, com ara les emergències derivades del canvi climàtic, la salut mental, els moviments migratoris i la necessitat d’implicar més la joventut en el voluntariat. «Compartim inquietuds, però les societats ho viuen de maneres diferents atenent la seva realitat i als seus recursos», assenyala, tot destacant que aquest tipus de trobades permeten «entendre millor les diferències» i identificar solucions que es poden adaptar a cada context.
«Compartim inquietuds, però les societats ho viuen de maneres diferents atenent la seva realitat i recursos […] Aquestes trobades et permeten entendre millor les diferències» – Laura Hereu
Precisament, una de les qüestions que més es van treballar durant les jornades va ser el lideratge juvenil. En aquest sentit, Hereu defensa que «parlar de lideratge juvenil només té sentit si els joves poden participar de manera real en la presa de decisions» i considera que encara hi ha marge de millora perquè, sovint, «es demana als joves que s’impliquin, però no sempre se’ls dona prou capacitat d’incidència». En aquest sentit, semblaria que la Creu Roja ja es trobaria avançant en aquesta direcció, promovent que el grup de joves «prengui decisions, proposi iniciatives i lideri projectes que generin un impacte positiu en la societat andorrana».
Tanmateix, Hereu també defensa que la dificultat per captar joves voluntaris no respon tant a una manca de compromís com a la necessitat d’oferir nous formats de participació, ja que «la joventut té ganes d’implicar-se, però vol fer-ho en espais on senti que la seva aportació és útil, escoltada i compatible amb els ritmes de vida actuals», reivindicant així espais «flexibles, amb impacte real i amb capacitat de decisió». Un espai, precisament, com el Mediterranean Youth Camp, el qual ha permès a Hereu i Armengol conèixer de prop la realitat de joves procedents de països afectats per conflictes i crisis humanitàries. «Et fa entendre’l d’una manera més profunda, més humil i també més connectada amb el món», afegeix la voluntària.
«La joventut té ganes d’implicar-se, però vol fer-ho en espais on senti que la seva aportació és útil, escoltada i compatible amb els ritmes de vida actuals» – Laura Hereu
Pel que fa als continguts de la trobada, la salut mental va ser una de les qüestions més presents, especialment des de la perspectiva dels primers auxilis psicològics davant situacions de crisi o emergència, tot i que també es van abordar iniciatives relacionades amb la conscienciació davant les emergències climàtiques. Sobre la possibilitat d’adaptar alguna de les idees al nostre context, Hereu destaca el projecte ‘Y-Adapt’, orientat a reforçar la preparació davant els efectes del canvi climàtic, així com eines per calcular la petjada de carboni de les entitats i diferents iniciatives vinculades als primers auxilis psicològics: «No es tracta de copiar models tal com són», conclou.
