El cap de Govern, Xavier Espot, ha situat el 19 d’octubre com la data prevista per a la signatura de l’Acord d’Associació amb la Unió Europea a Brussel·les, sempre que no es produeixi cap canvi en les pròximes setmanes. L’anunci l’ha fet aquest dimecres després de la reunió del Pacte d’Estat, durant la qual s’han traslladat als seus membres les properes passes del procés. «En principi, si no hi ha res de nou, estaríem parlant del 19 d’octubre», ha avançat Espot, tot explicant que la signatura es faria a Brussel·les per part de la Comissió Europea, Andorra i San Marino. Un pas que, segons Espot, permetrà «estabilitzar el text» i donar per «completament finalitzada» la negociació entre les parts.
A partir d’aquí, el calendari serà diferent per a Andorra i San Marino, ja que el Principat no disposa actualment d’una legislació interna que permeti començar a aplicar provisionalment l’Acord immediatament després de la signatura. En el cas andorrà, primer caldrà que el text sigui ratificat pel Parlament Europeu i, posteriorment, se celebrarà el referèndum, de manera que només si la consulta obté un resultat favorable el text passarà pel Consell General per a la seva ratificació. Serà després d’aquest darrer tràmit quan podrà començar-ne l’aplicació provisional al país, mentre continua el procés de ratificació corresponent.
La concreció de la signatura, però, no modifica els condicionants que envolten la celebració del referèndum, segons ha remarcat el cap de Govern. «La data de signatura no canvia res», ha afirmat Espot, incidint que l’Executiu no convocarà la consulta fins que el Parlament Europeu hagi ratificat prèviament l’acord, amb l’objectiu de tenir la certesa que les institucions europees han donat el vistiplau al text. Sobre aquest tràmit, ha recordat que l’Eurocambra celebra sessions plenàries mensualment i ha apuntat que la ratificació podria arribar al desembre o, eventualment, al gener, tot advertint que a hores d’ara encara no hi ha una data determinada.
La possibilitat que el referèndum se celebri abans de les properes eleccions generals dependrà, per tant, del moment en què arribi la ratificació europea i del marge disponible per desenvolupar la campanya informativa. Espot ha explicat que, si els terminis permeten dur-la a terme sense que quedi interferida per la campanya electoral, la consulta es podrà convocar durant aquesta legislatura, mentre que, si aquest marge no existeix, serà el pròxim Govern qui haurà de prendre les decisions corresponents. «Això no es pot fer en una setmana», ha remarcat el cap de Govern, insistint que el referèndum s’ha de convocar amb «temps suficient».
En aquest sentit, Espot ha defensat que la campanya vinculada a la consulta hauria de disposar d’un període «com a mínim igual de dilatat» que el necessari per celebrar unes eleccions generals, tenint en compte les particularitats del procés. A diferència d’uns comicis, ha recordat que en un referèndum no només hi participen els partits polítics, sinó que també es poden constituir grups d’electors, els quals poden rebre finançament i necessiten temps per organitzar una campanya a favor del sí o del no. Per aquest motiu, Espot ha evitat determinar ara si la consulta tindrà lloc abans de les eleccions i ha condicionat aquesta decisió a uns elements que encara no estan definits.
A més, el mandatari també ha deixat clar que el fet que el referèndum no es pogués celebrar durant aquesta legislatura no implicaria que la consulta quedés descartada, tot i reconèixer que el pas del temps anirà reduint les possibilitats de convocar-la en les condicions que considera adequades. En aquest punt, Espot ha insistit que no està disposat a celebrar el referèndum «de qualsevol manera» i ha admès que li preocupa la possibilitat que un futur Executiu decideixi no continuar amb el procés. Al seu entendre, aquest escenari suposaria «una oportunitat perduda» i les conseqüències d’aquesta decisió es podrien acabar percebent a mitjà o llarg termini.
Preguntat per l’impacte que el debat europeu pot tenir en la configuració de les futures aliances electorals, Espot ha considerat que una eventual entesa entre el Partit Socialdemòcrata (PS) i Concòrdia podria reunir dues formacions amb posicions molt diferents sobre l’Acord d’Associació. «Són visions absolutament contraposades», ha afirmat el cap de Govern, assenyalant que, si aquesta aliança s’acaba materialitzant, encara que sigui mitjançant candidatures territorials, correspondrà als dos partits explicar als electors com encaixen les seves respectives posicions respecte del projecte europeu.
En aquest sentit, el mandatari ha apuntat que l’Acord serà «un tema important» a l’hora de configurar les aliances de cara a les pròximes generals, tot remarcant que les decisions sobre els futurs pactes no li corresponen a ell. Pel que fa a DA i les formacions que s’hi puguin sumar, ha assenyalat que la voluntat és mantenir la qüestió europea com un element prou rellevant perquè no es produeixin contradiccions entre els diferents socis. Preguntat sobre si aquest debat podria acabar dibuixant blocs electorals diferenciats, ha descartat donar-ho per fet, tot i admetre que aquesta possibilitat dependrà de com acabin evolucionant les aliances.
