Les queixes ciutadanes encara col·loquen com a principal neguit l’increment dels preus del lloguer i la tensió residencial que això ha derivat, així com la situació dels contractes estipulats el 2022 i la seva descongelació progressiva. Un afer que no ha desaprofitat per tractar aquest matí Xavier Cañada, Raonador del Ciutadà, davant la comissió legislativa de Justícia, Interior i Afers Institucionals per fer arribar l’informe del 2025. «Precisament, són les famílies monoparentals les que més pateixen aquesta situació, veient destinats més del 80% dels seus sous per mantenir-se a una llar, i estant a més en una posició vulnerable», ha respost aquest en ser preguntat pel tema pel conseller socialdemòcrata, Pere Baró.
Una qüestió que, a causa de la seva gran complexitat i especificitat, han decidit traslladar directament des de l’entitat a l’Institut Nacional de l’Habitatge , com ha indicat Cañada. «Si bé entenem que aquesta situació ve marcada per un context global d’Europa, sabem que la crisi del 2008 va suposar un punt d’inflexió i que la diversificació consegüent de l’economia ha obert les portes a una inversió estrangera que únicament ha mirat pel benefici monetari i no per respondre a una funció residencial». Tot i això, ha valorat l’esforç d’alguns propietaris per mantenir «una actitud impecable a l’hora de no voler modificar el preu de les rendes».
Precisament, aquest és un aspecte que permet mantenir un sentiment de pertinença com a poble que, per a Cañada, s’ha vist completament obstruït per «l’interès econòmic que cerca la inversió estrangera rebuda al territori». Així, ha justificat d’aquesta manera la tensió creixent que es continua vivint als carrers per la dificultat d’accés als immobles (tant de lloguer com de compra), el qual «des de l’any 2022 el seu mercat continua en una fase de contenció de preus». A tall de conclusió, el raonador ha estipulat que tota aquesta situació ha enfrontat el sentiment de pertinença de la societat amb l’especulació immobiliària i sense «comprensió i generositat» no es podrà pal·liar. El sector constructiu ha estat, lògicament, el més beneficiat.
A banda, el president de la bancada majoritària, Jordi Jordana, ha volgut demanar al portaveu del poble si creu que el parc públic d’habitatge que té en marxa el Govern és una mesura que està funcionant realment per tractar la problemàtica, o si, per contra, no acaba de satisfer el gran volum d’oferta: «Realment no ho tinc tan clar. El que sí que veiem és que si no es defineix correctament el model econòmic que desitgem, tampoc podem esclarir quin sector demogràfic volem atreure».
Referències a l’estat penitenciari i a l’ocupació
Un altre dels temes sorgits en aquesta llarga compareixença matinal que ha exposat els punts més destacats de l’informe del raonador ha sigut la millora corroborada per aquest de les condicions penitenciàries el darrer any. «M’agradaria realçar que la situació a la Comella ha millorat bastant, tot i haver vist alguna vegada que vam pujar l’any passat algun reclús en situació de vulnerabilitat. La tensió entre ells s’ha reduït bastant, i ara la majoria de les demandes se centren en l’aspecte culinari, per fortuna», ha esgrimit.
Cañada també ha dedicat uns minuts a explicar quins sectors estan actualment més tensionats a causa de l’habitatge. «El sector sanitari n’és un clar exemple: hi ha professionals que es veuen atrets pels salaris, però perden ràpidament l’interès quan observen els preus del mercat immobiliari, que es perceben inassolibles«, ha retret. A més, ha puntualitzat que aquesta crisi està fent un mal especial a la gent gran del país, com també a tots els nacionals i residents de llarga durada, els quals han vist una pèrdua del poder adquisitiu.
