El Tribunal Superior ha escoltat aquest dijous els recursos d’apel·lació contra la sentència que va condemnar el madrileny de 21 anys per una agressió sexual comesa en una discoteca del Pas de la Casa. El Tribunal de Corts li va imposar tres anys de presó, considerant ferms únicament els mesos complerts en presó preventiva i deixant la resta de la pena suspesa condicionalment durant quatre anys.
Davant del Tribunal Superior, el Ministeri Fiscal ha sol·licitat que la condemna s’elevi fins als sis anys de presó que ja va reclamar durant el judici, en considerar insuficient la pena imposada. A més, ha insistit que el mateix condemnat va reconèixer que la jove li va dir «no» fins a quatre vegades. «Estem perdent la perspectiva del que és un no?», ha plantejat el fiscal, recordant que el consentiment s’ha de mantenir durant tota la relació i que acceptar un petó o entrar voluntàriament en un lavabo no implica consentir qualsevol pràctica sexual.
En la seva exposició, el Ministeri Públic també ha defensat que les imatges de les càmeres corroboren el relat de la víctima. Tot i admetre que la jove puja als lavabos de manera distesa, ha remarcat que baixa «desencaixada», «ansiosa» i «com un zombi», una actitud que, segons ha sostingut, coincideix amb la descrita pels testimonis que la van assistir immediatament després dels fets. El fiscal també ha insistit que l’estat de xoc explica el bloqueig de la víctima, tot recordant la frase atribuïda al condemnat —»Deixa’m tocar-te que et faré el que mai t’han fet»— i defensant que l’obstaculització de la porta del lavabo impedia que la jove pogués sortir, sense que això exigeixi una oposició física més intensa per acreditar la manca de consentiment.
«Estem perdent la perspectiva del que és un no?» -Ministeri Fiscal
Per la seva banda, la defensa ha reiterat la petició d’absolució en considerar que la sentència no fa una valoració global de totes les proves practicades durant el judici i que es basa principalment en el testimoni de la denunciant. La lletrada ha afirmat que les gravacions «no estan darrere d’un depredador sexual», sinó que mostren dues persones que pugen als lavabos amb normalitat, i ha defensat que el comportament posterior del jove tampoc és compatible amb el d’un agressor, ja que va tornar voluntàriament al lloc dels fets, es va acostar als agents de policia i manté, segons la seva representació, un model de vida centrat, compaginant els estudis amb tasques de voluntariat.
En el torn de rèplica, la defensa ha carregat contra el plantejament del Ministeri Fiscal sobre el consentiment i ha assegurat que, «si els nois venen molt ‘machitos’, les noies venen molt sueltes», una afirmació amb la qual ha volgut rebatre la tesi de l’acusació. La lletrada també ha reiterat que va ser la jove qui es va apropar inicialment al condemnat per besar-lo, després que aquest hagués intentat apartar-la d’un grup de nois que, segons la seva versió, l’estaven molestant. Així mateix, ha insistit que la prova practicada no permet acreditar una agressió sexual i ha reclamat que es revoqui la condemna dictada pel Tribunal de Corts.
L’acusació particular s’ha oposat al recurs de la defensa i ha donat suport al presentat pel Ministeri Fiscal. L’advocada ha explicat que la víctima va decidir no recórrer la sentència per recomanació de la seva psiquiatra, qui li va aconsellar tancar aquesta etapa judicial per poder iniciar el procés de sanació emocional. També ha rebutjat que el fet que la denunciant sigui una persona sociable pugui servir per justificar una agressió sexual i ha advertit del risc de transmetre als joves que el bloqueig d’una víctima equival a consentiment. Finalment, ha conclòs amb un missatge contundent: «Els no no s’interpreten, es respecten». Així, el Tribunal Superior ha deixat la causa vista per a sentència i comunicarà la resolució dels recursos el pròxim 31 de juliol a les 12.00 hores.
