La Policia va gestionar prop de 3.000 objectes trobats durant el 2025 i ja n’ha inventariat 1.692 més des d’inicis d’any. Així es desprèn de les dades facilitades pel cos policial a aquesta casa, en què s’apunta que, entre un 40% i un 50% dels objectes recuperats aconsegueixen tornar als seus propietaris, mentre que la resta o bé no arriben a ser reclamats o no es pot localitzar la persona titular.
Conegut oficialment com a ‘objectes trobats’, el servei policial centralitza tots aquells béns que els ciutadans localitzen en espais públics o privats i dels quals es desconeix el propietari en qüestió. En aquest sentit, i tal com estableix la Llei de seguretat pública, qualsevol que trobi diners o un objecte que no li pertany té l’obligació de retornar-lo al seu titular o, si no és possible identificar-lo, dipositar-lo a les dependències policials en un termini màxim de 72 hores: «La sanció administrativa per a la persona que troba i no lliura l’objecte trobat al seu titular o al servei de Policia és de 200 euros», recorden les mateixes fonts del cos.
«La sanció administrativa per a la persona que troba i no lliura l’objecte trobat al seu titular o al servei de Policia és de 200 euros» – Policia d’Andorra
I què hi ha dels articles que es recuperen amb més freqüència? Doncs bé, aquests poden anar des de carteres, telèfons mòbils o claus fins a documentació diversa, ulleres, peces de roba o, inclús, material d’esquí. Val a dir, però, que això no és de gaire sorpresa si tenim en compte que bona part d’aquests objectes provenen precisament de les estacions d’esquí, tot i que també destaquen els centres comercials, l’Estació Nacional d’Autobusos… I entre els objectes més curiosos? També n’hi ha, i tant. El cos policial destaca una cadira de rodes que, segons indiquen, va ser cedida posteriorment a la Creu Roja perquè pogués ser reutilitzada.
Ara bé, una vegada els objectes arriben a la Policia, és quan s’inicien les gestions per intentar identificar-ne el propietari, tot i que no tots acaben tornant a mans dels seus titulars. Encara més, segons les estimacions del cos, el percentatge de retorn se situa només entre el 40% i el 50% del total. Què passa amb el percentatge restant? En aquest punt, l’actual legislació fixa que, en cas que després de sis mesos les investigacions per localitzar-ne el propietari siguin «infructuoses», «es pot disposar dels objectes que no tenen un gran valor econòmic».
En cas de diners o objectes amb valor econòmic, la meitat de l’import trobat s’ingressa a favor del Govern a través de l’Autoritat Financera Andorrana
És en aquests casos, si són objectes sense un valor ‘apreciable’, es destrueixen o es destinen a nous usos (com el cas de la cadira de rodes per a la Creu Roja). «Es reaprofiten buscant-los un segon ús», afirmen les mateixes fonts. En canvi, si parlem de documents oficials, aquests són lliurats als consolats, ambaixadores o el propi Ministeri d’Afers Exteriors per tal de seguir el procediment corresponent. Un procediment que no és el mateix per a diners o objectes amb valor econòmic, ja que, en aquest cas, es preveu un tractament específic: la meitat de l’import trobat s’ingressa a favor del Govern a través de l’Autoritat Financera Andorrana, mentre que l’altra meitat pot correspondre a la persona que els va trobar si ho ha sol·licitat expressament.
En el cas dels béns que sí que poden tenir un valor econòmic ‘apreciable’, aquests poden ser venuts en subhasta pública, i el producte obtingut es distribueix seguint el mateix criteri. Tanmateix, les mateixes fonts insisteixen que els objectes han de ser sempre lliurats a les dependències policials abans de passar per cap d’aquests escenaris: «Mai es fa responsable de l’objecte a la persona que el lliura». A més, adverteixen que no retornar un objecte trobat al seu propietari o a la pròpia Policia pot comportar una sanció administrativa de fins a 200 euros.
La normativa actual fixa «un termini màxim de sis mesos» per reclamar qualsevol objecte dipositat a les dependències policials
Un darrer apunt, a tall de recordatori: «En cas de pèrdua de qualsevol document o objecte, es recomana que es truqui de seguida al despatx central per si s’ha trobat», assenyalen les fonts consultades. Si durant els primers dies no apareix, també aconsellen insistir-hi més endavant, ja que «de vegades, no arriben immediatament». Així i tot, és important també tenir en compte que la normativa actual fixa «un termini màxim de sis mesos» per reclamar qualsevol objecte dipositat. Una vegada superat aquest període… es pot perdre el dret a recuperar-lo. I a partir d’aquí, tot l’esmentat. Així que les reclamacions, com més aviat millor!
