El Raonador del Ciutadà, Xavier Cañada, va registrar durant el 2025 un total de 424 queixes, un 38,5% més que l’any anterior, quan se’n van comptabilitzar 306. L’increment afecta especialment els àmbits de l’administració central i de l’habitatge, però la institució posa enguany el focus en un fenomen que considera especialment rellevant: l’aparició d’un nombre creixent de reclamacions vinculades a possibles dificultats dels serveis públics per absorbir la demanda actual.
En la memòria anual presentada aquest dimecres, Cañada adverteix que aquestes situacions podrien ser un indici de «l’inici de l’esgotament del sistema de serveis públics» i considera que es tracta d’un fenomen que caldrà seguir de prop en els pròxims anys. Tot i que aquest tipus de queixes representen actualment al voltant del 10% del total, el Raonador recorda que les primeres reclamacions relacionades amb l’habitatge entre el 2018 i el 2019 ja van anticipar una problemàtica que posteriorment es va agreujar.
«No és acceptable que una gestió amb l’administració comporti que la ciutadania hagi d’anar amunt i avall, passant per múltiples instàncies» – Xavier Cañada
Les incidències detectades afecten àmbits diversos, com la manca puntual de professionals sanitaris (sobretot ginecòlegs durant l’estiu), la falta de docents en alguns centres educatius, les queixes per la freqüència de línies de transport públic o els problemes derivats de la congestió viària i la contaminació acústica. Segons Cañada, si bé l’administració ha demostrat capacitat de resposta davant aquestes situacions, també cal reflexionar sobre si la resolució de problemes immediats està dificultant una planificació més estructural i a llarg termini.
Més enllà dels serveis públics, el Raonador insisteix en dues assignatures pendents de l’administració: la justícia i els tràmits empresarials. En el primer cas, reitera que la lentitud judicial no es pot «normalitzar» i reclama mesures per reduir els terminis. Pel que fa a l’activitat econòmica, considera que determinats procediments vinculats a la creació, modificació o baixa d’empreses continuen sent excessivament complexos. «No és acceptable que una gestió amb l’administració comporti que la ciutadania hagi d’anar amunt i avall, passant per múltiples instàncies», assenyala.
L’habitatge, menors i centre penitenciari
Val a dir que la qüestió de l’habitatge manté un pes destacat en l’activitat de la institució. Durant el 2025, el Raonador va tramitar 69 expedients relacionats amb aquesta problemàtica i alerta que el model actual de creixement no està generant una oferta suficient d’habitatge assequible. En aquest sentit, sosté que no s’ha construït prou per donar resposta tant a les necessitats dels treballadors com de la població resident.
Cañada considera que el creixement dels darrers anys ha contribuït a una distribució desigual de la riquesa, afavorint processos de gentrificació i incrementant la competència pels pisos disponibles. Tot i valorar que la legislació de pròrrogues ha evitat un conflicte social més intens, reconeix «l’angoixa» que continua afectant una part important de la ciutadania.
Durant el 2025 tres menors d’edat es van adreçar directament a la institució, una situació inèdita des de la seva creació
La memòria també posa l’accent en l’impacte de les tecnologies digitals entre els joves. El Raonador alerta que l’accés precoç als telèfons mòbils i altres dispositius genera una preocupació creixent entre professionals de la salut i de l’educació. De fet, durant el 2025 tres menors d’edat es van adreçar directament a la institució, una situació inèdita des de la seva creació.
En canvi, la valoració és positiva pel que fa a la situació del centre penitenciari. Després de les observacions formulades en exercicis anteriors, Cañada destaca millores en l’atenció a la salut mental, l’ampliació de les hores de pati, l’accés a activitats i continguts audiovisuals i una major disponibilitat d’aigua calenta. També celebra l’increment de les activitats formatives i dels programes de reinserció, que considera una mostra de la utilitat del treball conjunt entre les institucions implicades.
