El Folch, escrit tradicionalment així, és una casa del poble de Juberri a 1268 m d’altitud. A Catalunya hi ha diversos masos amb aquest nom, dos al Solsonès. Són l’origen del cognom Folch que és molt nombrós i molt estès, deixant a part els que puguin provenir dels Ducs de Cardona, que eren també Folch. Al Solsonès es caracteritzen per una pedra dreta, que representa un menhir en el cas del Folch de Pinell i el cap d’una serp pel que fa al Folch de Llobera. El Folch andorrà va deixar el llinatge dels Folch presents a Sant Julià de Lòria.
Precisament l’amo del Folch va erigir l’Hotel Folch, prou conegut i prestigiós encara avui, amb una visió de futur abans d’iniciar-se el turisme a les Valls. El topònim Folch és sinònim d’esbarjo i alegria. S’hi aplegava la gent de les rodalies per passar un dia agradable, particularment al bon temps, com seria al mes de maig, seguint una tradició molt arrelada a Andorra i Catalunya. La pedra de cal Folch de Juberri segurament va desaparèixer. De Folch es deriva el mot folklore, clarament de la mateixa arrel, i ja sabem que el folklore comporta danses, cants, vestits tradicionals. També desfilades de ninots i figures de cavalls, dracs, nans, gegants, etc.
El Folch era un indret ben situat que reunia una munió gran de persones, particularment joves, que feien molta gresca i que segurament en feien “un gra massa”. No deixava de ser una festa pagana i per això en arribar aquí els primers monjos de sant Martí de Tours, de l’altra banda del Pirineu, per predicar l’Evangeli es va produir una transformació d’aquest lloc de culte i celebracions festives, considerades immorals, i al seu lloc es va erigir una capella romànica, com feien arreu. Per això actualment hi tenim per una part la casa de cal Folch, hereva del nom de lloc, amb tot el seu regust antic i andorrà, i la capella de Sant Esteve, un exemplar del romànic amb la porta lateral, alhora auster i encantador, el qual no ha sofert cap alteració en el transcurs dels segles. Les seves pedres són rogenques com el ferro del país i les plantacions de tabac encara omplen els camps de cal Folch perquè l’indret s’ha mantingut encara força verge. Per altra part, quan arribem a Anglaterra, el primer nom amb què ens topem és la ciutat de Folkestone, o sigui, la “pedra del Folk”, com a testimoni d’una antiquíssima cultura ignota que unia aquell país llunyà amb Catalunya i Andorra.
