El Comú d’Encamp ha inaugurat aquest diumenge l’Aixopluc de les bruixes de la llegenda d’Engolasters, una nova intervenció artística situada al camí de les Pardines, entre Encamp i el Llac d’Engolasters. El projecte reconverteix un antic aixopluc de muntanya en un espai dedicat a la memòria oral, la divulgació històrica i la recuperació de les llegendes vinculades a aquest indret.
L’acte inaugural ha comptat amb la participació del cònsol menor, Xavier Fernàndez, i de la consellera Verònica Solsona, que han descobert el tòtem exterior coronat per un gat negre, símbol tradicional associat a la màgia i a la iconografia popular vinculada a les bruixes.
Solsona ha explicat que la proposta diferencia dos espais simbòlics: “A l’interior aquesta idea mística, amb la foscor que acompanya el misteri, per explicar la llegenda, i a l’exterior, aquest tòtem, en plena llum, per mostrar la part veritable de la història al voltant de les dones acusades de bruixeria a l’edat mitjana”.
L’espai incorpora un mural d’Àngel Calvente i un tòtem amb un gat negre com a símbol de la tradició popular
La consellera també ha destacat la voluntat de recuperar i dignificar un espai que havia patit episodis d’incivisme i convertir-lo en un nou atractiu per als visitants de les Pardines, combinant patrimoni, cultura i memòria històrica.
L’interior de l’aixopluc acull un mural de gran format elaborat per l’artista Àngel Calvente, inspirat en el llac d’Engolasters i en les llegendes de bruixeria associades a la zona. A l’exterior, el tòtem incorpora un codi QR amb contingut divulgatiu sobre la història de les persecucions per bruixeria a Andorra.
“A l’interior aquesta idea mística, amb la foscor que acompanya el misteri” – Verònica Solsona
Calvente ha valorat positivament el projecte i ha assegurat que treballar a les Pardines “ha estat una molt bona experiència”, destacant l’interès que han mostrat els visitants mentre desenvolupava el mural. La iniciativa també ha comptat amb la col·laboració de l’historiador Pau Castell, especialista en la persecució de la bruixeria als Pirineus, que ha contribuït a contextualitzar històricament els judicis i les acusacions registrades a Encamp entre els segles XV i XVII.
Castell ha remarcat la gran quantitat de documentació conservada sobre aquests processos judicials i ha defensat la importància d’aquest tipus d’accions divulgatives perquè “aquesta part de la història es conegui pel gran públic i no només dins l’àmbit dels especialistes”.
Segons la documentació conservada a l’Arxiu Nacional d’Andorra, entre els anys 1450 i 1661 es poden identificar almenys 34 persones acusades de bruixeria a Encamp, 32 dones i dos homes. Algunes van aconseguir fugir, mentre que almenys set van ser executades i altres condemnades al desterrament.
La proposta recupera també la llegenda popular segons la qual les bruixes de tot el Pirineu es reunien la nit de Sant Joan al llac d’Engolasters per celebrar un aquelarre presidit pel dimoni en forma de boc. La tradició explica igualment que els joves que intentaven observar la reunió eren convertits en gats negres fins a la sortida del sol.
