Des d’El Periòdic d’Andorra hem volgut donar veu a quatre de les dones que formen part de la junta de la Federació Andorrana de Natació (FAN) per conèixer les seves històries relacionades amb aquest esport.
Breu presentació
La secretària general, Carolina Cuen, és filla i mare de nedadors, nedadora i àrbitre internacional de natació. Dins de la junta és l’encarregada de fer les actes, de l’arbitratge i també gestiona l’equipament esportiu. La tresorera de la FAN, Patrícia Múgica, s’encarrega dels temes econòmics i de la natació artística, també coneguda com a natació sincronitzada. La Patrícia és jutge internacional de natació artística i filla d’entrenador. L’encarregada de gestionar la comunicació i l’equipament esportiu, Elisenda Llort, és exnedadora tant de natació com de natació artística i també mare de nedadors. Finalment, directora i entrenadora de natació artística, Sònia Alcaide, ve del món de l’esquí, però arran dels seus fills ha fet una immersió en el món de la natació. Ella està dins de la la Comissió de Natació Artística i de comissió de les Federacions Sostenibles i està estudiant el protocol d’abús sexual a l’esport.
Història de la junta de la FAN
L’actual junta es va consolidar el 26 de juny de 2020 i està formada per onze persones, sis de les quals són dones. Es reuneixen cada quinze dies per debatre i treballar temes de junta. Totes elles han volgut formar part de la junta perquè són persones «involucrades i sensibilitzades amb el tema». Al final són petites comissions de dues o tres persones que es reuneixen altres dies, ja que la finalitat es repartir la feina i optimitzar el temps. Els temes són exposats a les reunions on entre tots acaben prenent les decisions corresponents. Aquesta junta estarà fins a l’any 2024, ja que el període va lligat amb els Jocs Olímpics. Cada cop que n’hi ha, es produeix un canvi de junta.
En aquesta Federació compten amb 360 llicències de natació. Les membres de la junta opinen que la natació «és un dels pocs esports en què és bastant equitatiu. Se’ls hi dona la mateixa importància als nois que a les noies».
Modalitats i competicions
Les modalitats que hi ha dins de la FAN són: natació, natació artística, waterpolo, aigües obertes i categoria màster. En waterpolo, només tenen un equip i «la cosa està una mica estancada i estem intentant que avanci», comenten les noies de la junta. En aigües obertes hi ha una noia que està obtenint bons resultats i volen donar-li l’oportunitat que continuï competint i ho segueixi fent.
Pel que fa a les competicions es divideixen en nacionals i internacionals. Les nacionals són totes aquelles que fan a Andorra, i després n’hi ha algunes que són jornades de lliga. Dins dels campionats específics de la Federació hi ha el Trofeu Nadal i l’Open Andbank. En l’àmbit internacional hi ha els Jocs dels Petits Estats a Malta, el mundial Fukuoka al Japó. A part d’aquestes hi ha la lliga catalana, els campionats de Catalunya i el circuit de trofeus de natació de Catalunya.
En la modalitat de natació artística hi ha la lliga base i les de figures i rutines. «La nostra forta nacional és la de l’Open el pròxim 6 de maig amb equips de fora. En l’àmbit internacional està previst els campionats de França a finals de maig i un open a Portugal a mitjans de juliol», concreta l’entrenadora d’aquesta modalitat.
Reptes 2023
Des de la Federació Andorrana de Natació s’han marcat reptes per aquest 2023 en les diferents modalitats. En el cas de natació estan el Mundial Fukuoka, els Jocs dels Petits Estats d’Europa a Malta, el Festival Olímpic de la Joventut Europea (FOJE Maribor) i l’Europeu de piscina curta a Bucarest.
En la categoria màsters, hi ha els campionats de Catalunya i Espanya. Respecte a la natació artística s’han marcat l’Open de Portugal Falgueiras i l’Open de França. I finalment, en la modalitat d’aigües obertes, està l’Europeu Júnior.
Orígens i vincle
«Ella m’ha ensenyat a estimar el món de l’aigua, a involucrar-me i a apassionar-me. Tot això, conjuntament amb els meus fills que un d’ells continua nedant fa que pràcticament el meu medi natural sigui l’aigua» explica la Carolina. La secretària general es refereix a la seva mare, Núria Llacuna, pionera de la natació i la natació sincronitzada i campiona durant sis anys. Els pares de la Carolina han estat tota la vida vinculats amb la natació i ella quan parla d’ells ho fa en conjunt, ja que no els pot deslligar un de l’altre. «Els meus pares van arribar aquí a Andorra, de natació no hi havia gran cosa i van començar de zero», comparteix Cuen. La mare i la germana de la Carolina van crear un equip de natació artística on estava l’Elisenda. Un fet que demostra que tots mantenim un vincle que ens fa conèixer-nos en algun moment determinat de la nostra vida.
Una experiència que la Carolina recorda amb especial il·lusió és que «dos dels meus germans i els meus pares van anar als Jocs dels Petits Estats de San Marino».
Àrbitres i jutges internacionals
Per tal de ser àrbitre internacional de natació, un títol que té la Carolina, primer s’ha de ser àrbitre d’Andorra i de la catalana. «Com a mínim et demanen una experiència de tres anys i que hagis estat en totes les posicions. Hi ha algunes d’importants com la de jutge d’àrbitres i jutge de sortides», detalla la secretària general. La Federació Internacional de Natació (FINA), també coneguda com a Aquatic World, «cada dos anys fa una demanda per si vols estar a les llistes de la FINA. Però, evidentment volen a gent que estigui preparada i abans has de fer un curs perquè comprovin que tens els coneixements». Cada any els fan un test reciclatge per revalidar el títol.
La Patrícia és jutge internacional de natació artística. Ella va començar amb 16 anys i va ser la primera promoció de jutges que es va fer al Principat. «Jo havia estat nedadora i cronometradora de natació. Des de la Federació, em van dir que fes el curs. Vaig començar com a jutge nacional, però vam tenir molta sort perquè ens van formar jutges internacionals d’excel·lents com Marie Claude de França, Maria Jose i Tensi d’Espanya. Al cap d’uns anys des de la Federació se’m va proposar si volia fer el curset per ser jutge internacional, el vaig fer i fins el dia d’avui». La tresorera afegeix que «per a mantenir l’estatus el que sí que has de fer és que cada any t’has d’examinar i cada tres anys has d’anar a escoles, a refer-se tota la formació i superar el 80-85% d’aquesta prova».
Tant la secretària general com la tresorera, ens han explicat quina ha estat la competició més important en la qual han exercit d’àrbitre o jutge. En el cas de la Patrícia la COMEN (Mediterranean Swimming Confederation) a Roma i Sevilla. Com a anècdota explica que «és dur perquè el nivell i nombre de nedadores d’Andorra no té res a veure amb altres països. Els altres països ens veuen com a algú molt neutre en la puntuació».
En el cas de la Carolina, per ella ha estat el Mundial de Budapest. «Ens feien estar en diferents llocs i en alguns ens feien dirigir a altres àrbitres. És un afegit sumat a l’idioma i als diferents criteris dels altres jutges. No és natació sincronitzada, però hem d’anar molt sincronitzats tots».
Mares de nedadors
L’Elisenda i la Sònia són dues mares de nedadors. L’Elisenda comenta que vas aprenent. «Al principi et poses dels nervis i et llençaries a la piscina quan ell salta. Estàs pendent de si arriba primer, si no. Però, després et vas relaxant i ho vas gaudint. El fet que els agradi la piscina també deu influenciar que els hi agradi als pares».
En el cas de la Sònia, ella ve del món de l’esquí i «per mi ha estat tot un aprenentatge. Quan ells em plantejaven dubtes com per exemple, per què l’havien desqualificat, els deia no ho sé, ho investigarem». Respecte a la pregunta de com els poden ajudar, la Sònia explica que és estan present durant la competició, però patint i creuant els dits per tal que li surti bé.
La Carolina és mare d’un nedador internacional i per ella «és molt emocionant perquè es difícil que arribin. Té 21 anys i és una edat complicada perquè continuïn nedant. Ha tingut moments de tot i és difícil saber conduir tant la victòria i la derrota. Em preocupa que quan deixi de nedar, ho sàpiga gestionar»
Filles d’entrenadors
La Patrícia i la Carolina són filles d’entrenadors de natació. En el cas de la tresorera comenta que «el meu pare sempre deia que jo nedava abans que caminava. Ell va fundar el Club Natació Encamp i quan vaig tenir l’edat per poder-me apuntar, ho vaig fer. Quan es va crear la branca de la natació artística, vaig decidir apuntar-me. Ho recordo amb un carinyo excepcional». La Patrícia també destaca que ella en l’àmbit acadèmic ha tingut resultats molt bons i confessa que ha estat gràcies a la combinació amb la natació.
En el cas de la Carolina, ella sempre ha estat molt vinculada amb la natació. «Quan vaig estar a Barcelona em vaig treure el títol de monitora i quan vaig tornar a Andorra continuava ajudant fent cursets i entrenaments. Vaig parar quan vaig ser mare, però ho vaig reprendre quan els meus fills van començar a nedar. Reprendre-ho de tal manera que et comences a involucrar en les competicions dels teus fills. Primer vaig començar sent cronometradora per ajudar, després em van comentar que faltaven jutges andorrans i una cosa va lligada a l’altre. Professionalment, no m’he dedicat a això, però ha estat la meva veritable passió».
Algunes de les mares vinculades al món de la natació conclouen sent conscients que els seus fills no es guanyaran la vida amb aquest esport, però «com a mínim aprendran valors com l’esforç, la perseverància, la constància, el fer equip i sobretot la companyonia. Aprenen a ser disciplinats perquè normalment compaginen els estudis amb la natació».
