La pressió del mercat immobiliari està darrere de la majoria de casos atesos per l’Associació de Dones d’Andorra (ADA), amb un increment de situacions en què dones —algunes en contextos de vulnerabilitat— demanen suport perquè no poden accedir a un habitatge. Segons les dades del Punt d’Informació de la Dona (PID), “dels 25 o 26 casos, 22 o 23 han sigut per habitatge”, ha explicat la presidenta de l’entitat, Elvira Geli.
En aquest context, les entitats alerten que la crisi de l’habitatge té un impacte directe en dones en situació de violència o en processos de separació i divorci. De fet, durant la recent concentració contra la llei de descongelació dels lloguers es va denunciar que “hi ha moltes dones maltractades que viuen amb el seu maltractador perquè no poden marxar de casa”, una realitat que evidencia les dificultats per accedir a un pis i trencar amb situacions de convivència forçada.
Geli ha remarcat que la problemàtica no afecta només dones víctimes de violència, sinó també aquelles que volen separar-se però no poden fer-ho. “Fa molts anys que diem que la gent es volia separar i no podia perquè no trobava pis, però ara el problema és més greu”, ha afirmat. En aquest sentit, ha detallat que la situació ha evolucionat cap a un escenari en què “ni un ni l’altre poden pagar un lloguer”, fet que bloqueja qualsevol procés de separació. A més, ha posat en dubte la idea generalitzada sobre els salaris: “Per molt que es digui que els sous són de 2.700 o 2.800 euros, evidentment no”, ha apuntat, incidint que moltes persones amb ingressos normals no poden accedir al mercat.
La manca d’oferta i els preus elevats dificulten qualsevol alternativa. “Hi ha pisos, però de 1.500 a 2.000 euros, i la gent no pot pagar-ho”, ha reiterat, afegint que ni tan sols a través de contactes amb immobiliàries aconsegueixen trobar opcions assequibles. Aquesta realitat també afecta persones amb menys de cinc anys de residència, que no poden accedir als programes d’habitatge a preu assequible.
Davant aquesta situació, l’ADA assegura que dona suport en la recerca d’habitatge i en els tràmits administratius, tot i les limitacions. “Nosaltres sempre portem molts anys treballant amb immobiliàries, però ara està molt difícil”, ha explicat Geli. Entre les accions que duen a terme hi ha l’assessorament per compartir pis, l’acompanyament en la tramitació per accedir a habitatges de preu assequible o la derivació als serveis socials en casos més greus. “Si són casos molt socials, es treballa amb treballadores socials per accedir a pisos de protecció pública”, ha detallat.
“No és que no disposin de diners, és que no hi ha habitatge de lloguer per a ningú” – Judith Pallarés
L’associació també fa seguiment dels casos per garantir que els tràmits es completen correctament. La responsable de l’ADA ha relatat situacions en què han ajudat dones a reprendre processos administratius o a gestionar la documentació necessària fins a aconseguir un habitatge. “Fas el seguiment fins que tot està ben fet, fins que els diuen que ja tenen el pis”, ha explicat. Amb tot, ha admès que “a vegades, per molt que vulguem, no podem”, perquè la manca d’oferta és generalitzada.
La problemàtica afecta perfils diversos. Geli ha destacat especialment el cas de persones grans amb pensions insuficients que no poden assumir increments de lloguer, així com treballadores amb salaris baixos. “Hi ha gent que treballa en magatzems o en feines bàsiques que cobren el mínim, i si han de canviar de pis, on van?”, ha plantejat. També ha insistit que es tracta “de tot tipus de dones, no només la que es separa”.
“Hi ha pisos, però de 1.500 a 2.000 euros, i la gent no pot pagar-ho” – Elvira Geli
Des de l’Institut Andorrà de les Dones (IAD), la seva presidenta, Judith Pallarés, ha confirmat que són coneixedores de la situació a través de les entitats i del contacte amb la Secretaria d’Estat d’Igualtat. “És una situació precària i amb moltes dificultats, especialment per a les dones que es troben soles o en procés de separació”, ha afirmat. En aquest sentit, ha subratllat que el problema no és només econòmic: “No és que no disposin de diners, és que no hi ha habitatge de lloguer per ningú”.
Pallarés ha explicat que, en casos greus —especialment de violència—, existeixen recursos públics per reubicar les dones, però ha reconegut que són insuficients. “Ja hi havia pisos per casos extrems, però no són suficients amb aquesta situació de manca”, ha indicat. També ha confirmat que hi ha dones que continuen convivint amb la seva parella en situacions difícils perquè no poden accedir a un altre habitatge.
Pel que fa a les polítiques públiques, ha remarcat que el Govern és conscient de la problemàtica des de fa temps i que la construcció d’habitatge segueix el seu ritme. “És una situació de país molt complicada i amb el tema de la flexibilització ja tenen prioritat les dones en aquesta situació”, ha explicat. Tot i això, ha insistit que la manca de pisos limita l’efectivitat de qualsevol mesura: “Per més amunt que estiguis a la llista, si no hi ha pisos, no el tens”.
La presidenta de l’IAD també ha detallat que existeix una xarxa de coordinació entre serveis socials, la Secretaria d’Estat d’Igualtat i altres actors per fer seguiment dels casos. Aquesta xarxa inclou ajudes econòmiques, suport en l’accés a l’habitatge i intervencions socials adaptades a cada situació. “Cada cas és un món”, ha remarcat, destacant la complexitat de les realitats que afronten aquestes dones, especialment en casos de monoparentalitat o violència.
Tant Geli com Pallarés coincideixen que la situació és estructural i difícil de resoldre a curt termini. “El Govern ho sap perfectament”, ha afirmat la presidenta de l’ADA, qui recorda que cada any traslladen les dades a través de la memòria del PID. Amb tot, les responsables de l’ADA i l’IAD han admès que “tampoc tenen varetes màgiques” davant un mercat amb preus elevats i poca oferta.
