Sempre he viscut Sant Jordi amb molta il·lusió. Sempre m’ha agradat molt llegir, i per a mi aquest dia era, sobretot, això: passejar, mirar llibres, comprar-ne algun, triar una rosa i passar per les parades de la plaça del Poble. Sempre ha estat un dia que esperava amb molt d’anhel. Alguns anys, a més, també participava en les lectures de poemes que es feien a la plaça del Poble i anava a la lectura del ‘Quixot’ que organitza l’Ambaixada d’Espanya. Era una manera d’estar-hi, de formar part del dia des de la lectura.
Fa cinc anys vaig començar a viure Sant Jordi d’una altra manera. El primer cop que vaig vendre llibres va ser compartint parada amb la Societat Andorrana de Ciències, amb una obra molt especial per a mi: ‘En terres d’Andorra’, de Jacint Marticella Pobla. Es tracta d’un text que vaig recuperar i sobre el qual vaig fer un estudi, després que la família de l’autor, ja desaparegut, me’n cedís els drets. El llibre es va publicar amb Editorial ANEM.
Després d’això vaig obrir l’editorial i, durant els dos primers anys, com que tenia pocs llibres, vaig continuar compartint parada, un any també amb la Societat Andorrana de Ciències i un altre amb l’Associació d’Escriptors d’Andorra.
Fins que l’any passat vaig demanar, per primera vegada, la meva pròpia parada, i aquest any ja l’he tornada a sol·licitar. En aquests quatre anys, Sant Jordi ha guanyat en intensitat. Ja no és només per a mi un dia per passejar i mirar, sinó un dia que implica feina, presència i responsabilitat.
Des de fa uns anys, a més, la diada s’ha ampliat. A Escaldes es fa ‘Què llegim per Sant Jordi?’ i cada vegada hi ha més activitats, amb presentacions a Canillo durant quatre dies, de dilluns a dijous, presència a Encamp —on hi vaig anar l’any passat i aquest any hi tornaré dissabte dia 11— i actes com el bateig de llibres a Arsèguel. Tot plegat fa que Sant Jordi ja no sigui només un dia, sinó que ocupi gairebé tot el mes d’abril.
I el mateix dia de Sant Jordi encara s’intensifica més. No es tracta només de ser a la parada. Cal moure’s, signar a Sant Julià, després a Andorra la Vella i acabar a Escaldes-Engordany, i al mateix temps coordinar-ho tot, estar pendent dels autors, preparar signatures i organitzar horaris. Aquest any, a més, firmaré amb una altra autora. Per això necessites ajuda i, en el meu cas, el meu marit serà qui es quedi a la parada mentre jo vaig amunt i avall.
És un ritme diferent, més exigent. Sant Jordi ha guanyat en intensitat, però també he perdut altres coses. He perdut poder observar amb tranquil·litat totes les parades. He perdut poder anar a llegir, que m’agradava molt. No tot és guanyar.
