Pol Forcada Quevedo
Ciclisme

El Bici Lab inaugura ‘Un negoci sobre rodes’, una exposició que enllaça la bici amb els oficis del passat, present i futur

Mostra 15 protagonistes que tenen relació directa entre les dues rodes i la seva professió, des d'exemples andorrans fins a l'altra punta del món

El Bici Lab Andorra ha inaugurat aquesta tarda ‘Un negoci sobre rodes’, la sisena exposició que acull des que va obrir les portes l’any 2022. “Parteix de la relació de la bicicleta amb el treball, però intentem que vagi més enllà i acabem parlant de persones reals”, ha citat el Cap d’àrea del museu, Eduard Tarrés. Així, l’obra mostra 15 protagonistes que, “a la seva manera”, tenen relació directa entre les dues rodes i el seu ofici, “ja sigui com una eina de treball, perquè aquest neix al voltant de la bici o perquè la fa servir com a vehicle habitual per anar a la feina”.

Tot plegat, per oferir relats d’oficis “que s’han perdut, altres que han renascut i altres que tot just estan naixent”, ha incidit Tarrés. En aquesta línia, el cònsol major d’Andorra la Vella, Sergi González, ha remarcat que s’ha fet un treball per “rescatar” aquestes professions de “fa molts anys que van fer servir una bicicleta per moure’s i fer el seu dia a dia”. A més, ha animat a tothom a treure-hi el cap en aquesta nova mostra.

D’entre aquestes 15 històries, podem trobar des de gent del país fins a persones de l’altra punta del món. Un dels primers casos és de Joan Faus, un home que es desplaça a la feina amb bicicleta des que té 17 anys, llavors fent un recorregut des de la Seu d’Urgell fins a Escaldes-Engordany. Ara, arribat a la seixantena i residint a Sant Julià de Lòria, continua fent el mateix amb una bici elèctrica a la qual li ha fet 30.000 quilòmetres en dos anys.

Una de les bicicletes exposades. | Marvin Arquíñigo

D’aquests que toquen de prop també està l’exemple d’Ismaila Gadjigo, un noi senegalès que va arribar a Espanya l’any 2005, concretament a Bellpuig, i mostra com la bici és una eina d’esperança i d’oportunitats laborals. Amb ella es trasllada a treballar al camp, on comença a primera hora del matí fins que es fa fosc. “És una realitat que ens pot semblar molt exòtica, però per exemple al Pla d’Urgell es veu encara durant la primavera i l’estiu”, ha assenyalat Tarrés.

Òscar Lacueva és un altre exemple local. Professional del descens, quan es va retirar va fer del seu esport el seu vehicle laboral i ara compta amb una empresa especialitzada que es dedica a crear circuits de BTT, enduro i descens arreu del món. Ha treballat principalment al Canadà i al sud d’Europa, i sempre amb el segell Andorra.

“Parteix de la relació de la bicicleta amb el treball, però intentem que vagi més enllà i acabem parlant de persones reals” – Eduard Tarrés

Més enllà del territori proper, trobem casos com el de Lewis Hine, sociòleg i fotògraf nord-americà que durant el primer terç del segle XX va rebre l’encàrrec del Congrés d’estudiar i posar sobre la taula el treball infantil. Gràcies a la seva feina durant 15 anys al llarg del país, va aconseguir pràcticament erradicar-ho fins arribada la Primera Guerra Mundial, quan els més menuts van fer ús de la bicicleta per fur a terme tasques de missatgeria.

Hi ha també la història de David Mungía, un repartidor de llet de Ciutat de Mèxic. Enamorat de la seva feina, “té cert sentiment de responsabilitat per un ofici que li va ensenyar el seu pare” i és, així, un ferm defensor d’aquest model de vida que segurament a Mèxic morirà amb la seva generació. Relacionat amb la professió, trobem també el relat de Mike Sheehan, un dels darrers carters d’Irlanda que als anys 60 encara repartia amb bicicleta, on ara s’ha recuperat aquest ofici fent servir les elèctriques.

Una de les bicicletes exposades. | Marvin Arquíñigo
Comparteix
Notícies relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Comparteix
Notícies destacades
Publicitat
Enquesta
Publicitat
Publicitat
Publicitat

SUBSCRIU-T'HI

De la redacció al teu dispositiu