Les associacions feministes del país han reaccionat aquest dijous, en declaracions a EL PERIÒDIC, a les paraules fetes dimarts per l’ambaixador representant permanent d’Andorra a Ginebra, Ferran Costa, en relació amb els drets sexuals i reproductius de les dones. En la seva intervenció davant el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, Costa va defensar que determinats tractaments mèdics especialitzats es realitzen fora del país i va posar com a exemple que “tractaments oncològics especialitzats com la quimioteràpia es fan fora del país”, afegint que “això no és excepcional; és la forma en què s’organitza la salut en un microestat amb capacitat limitada”.
Costa va defensar que determinats tractaments mèdics es realitzen fora del país i va posar com a exemple “tractaments oncològics com la quimioteràpia”
Tanmateix, aquestes paraules han generat crítiques de diferents entitats feministes. La presidenta de Stop Violències, Vanessa Mendoza, ha afirmat que l’argument utilitzat pel Govern “no és nou” i que fa anys que es repeteix en el debat sobre l’avortament. “Des que nosaltres batallem l’avortament, des que ho vam portar a nivell internacional, és l’argumentari del Govern d’Andorra”, ha assegurat, tot criticant la comparació amb els tractaments oncològics: “Ens sembla una frivolitat”.
Així, i segons ha remarcat, les dones que han d’avortar fora del país ho fan sense cobertura pública. “No baixem a avortar amb la CASS, baixem a avortar pagat pels nostres diners”, ha afirmat, apuntant també diferències en l’accés als serveis sanitaris: mentre que en els tractaments de càncer “pots acabar arribant amb una ambulància sanitària si ho necessites”, “les dones andorranes arribem com podem”, especialment en casos d’avortaments terapèutics de segon trimestre. “No és la mateixa comparativa”, ha insistit.
“Des que nosaltres batallem l’avortament, des que ho vam portar a nivell internacional, és l’argumentari del Govern d’Andorra” – Vanessa Mendoza
La presidenta de Stop Violències també ha fet referència a l’argument segons el qual les dones poden accedir a l’avortament a pocs quilòmetres del país. Segons ha explicat, a la Seu d’Urgell les dones andorranes poden accedir al tractament farmacològic “si paguem 300 euros dintre de les nou primeres setmanes”, però ha afegit que, en altres casos, “hem de tornar a anar a Barcelona”. Mendoza ha remarcat que “no existeix cap conveni mèdic entre Andorra i la Seu d’Urgell perquè les dones andorranes hi puguem anar finançades per la CASS”.
Per altra banda, Mendoza també ha qüestionat l’afirmació que mai cap dona hagi estat condemnada per avortar al país. Segons ha assegurat, aquesta afirmació “és faltar a la veritat” i ha explicat que l’entitat ha consultat documents a l’Arxiu Nacional que recullen sentències relacionades amb casos d’avortament. Mendoza ha esmentat, com a exemple, el cas d’una dona que es va disparar a l’abdomen per interrompre un embaràs i que posteriorment va ser condemnada, un episodi que l’entitat va recuperar en el marc de l’espectacle ‘Veus de dones’.
“No és una persona en concret qui ho diu, sinó el Govern […] No estem parlant d’una malaltia, estem parlant d’un tema de dret” – Judith Pallarés
Per la seva banda, la presidenta de l’Institut Andorrà de les Dones, Judith Pallarés, ha defensat la necessitat de contextualitzar les declaracions. Segons ha explicat, des de l’entitat han intentat revisar la intervenció original per entendre el marc en què es van produir. “Quan veiem la notícia intentem anar a la font original i contextualitzar en quin marc estava dient això”, ha afirmat. “Els ambaixadors, quan parlen, ja porten un discurs fet”, ha indicat, afegint que cal entendre que “no és una persona en concret qui ho diu, sinó el Govern”.
Segons ha explicat, la resposta es produïa arran d’una pregunta sobre si el fet de sortir del país per accedir a determinats serveis sanitaris podia vulnerar drets recollits en tractats internacionals. En aquest context, ha dit que el Govern volia explicar que, per la dimensió d’Andorra i el fet de tenir un únic hospital, “són moltes les coses que hem d’anar a fer fora”. Tot i això, Pallarés ha admès que la comparació pot generar interpretacions errònies. “Si passa aquesta lectura que es compara una cosa amb l’altra, malament”, ha afirmat, recordant que “no estem parlant d’una malaltia, estem parlant d’un tema de dret”.
“És vergonyós que un representant del nostre país digui aquestes coses i que es parli de fer els avortaments fora com si fos una malaltia” – Elvira Geli
La presidenta de l’Institut Andorrà de les Dones també ha reconegut que el debat sobre l’avortament ha generat expectatives durant la legislatura. “S’han generat moltes expectatives en relació a avançar amb aquesta qüestió”, ha dit, tot assenyalant que aquestes “s’han vist malmeses” pels retards en la presentació d’una proposta legislativa. Tot i això, ha valorat positivament que el Govern hagi reiterat en l’àmbit internacional la seva voluntat de continuar avançant en la despenalització. “Aquest compromís extern com a país també ens vincula a fer-ho”, ha indicat.
Finalment, la presidenta de l’Associació de Dones d’Andorra, Elvira Geli, també ha mostrat el seu desacord amb les paraules de Costa. “És vergonyós que un representant del nostre país digui aquestes coses i que es parli de fer els avortaments fora com si fos una malaltia”, ha afirmat. Geli ha dit que espera que el Govern demani disculpes: “Espero que ho facin davant de l’ONU, perquè això no es pot tolerar”. Així, i qüestionada per si aquestes declaracions poden afectar el debat sobre la despenalització de l’avortament, Geli ha assegurat que, al seu parer, la situació continua igual. “No hem avançat ni una mica. Ni hem anat enrere ni hem anat endavant”, ha conclòs.
