L’avís de Lorenzo Castillo posa en evidència una realitat incòmoda: Andorra no perd mà d’obra només pel preu de l’habitatge, sinó també per una creixent inseguretat administrativa derivada de controls fronterers que no depenen del país. L’entrada en vigor del sistema Entry/Exit ha empès almenys 200 treballadors peruans a marxar en plena temporada laboral, atrapats en la incertesa i sense informació clara sobre el seu futur.
El problema no és tant el control com la manca de previsió i coordinació. Obligar a sortir de l’espai Schengen per poder tornar a entrar als 90 dies, sense mecanismes transitoris ni garanties, condemna molts treballadors a abandonar llocs de feina actius. Les reunions s’allarguen, les solucions no arriben i el teixit productiu es ressent mentre empreses i sectors clau perden personal format.
Si Andorra vol sostenir el seu model econòmic, ha d’entendre que l’habitatge és només una part del problema. Sense seguretat jurídica, acords clars amb els països veïns i respostes ràpides a canvis normatius externs, la fuga de mà d’obra continuarà. I cada treballador que marxa per incertesa és una mostra més que el país està fallant en la seva capacitat de retenir qui el fa funcionar.
