El criteri desfavorable del Govern a la reforma electoral proposada per Concòrdia torna a situar el debat democràtic en un terreny conegut: la por als canvis com a argument central. L’Executiu reconeix l’encaix constitucional de la iniciativa i admet que l’actual sistema no és aliè a problemes com l’abstenció creixent o la distància entre electors i representants. Malgrat això, opta per preservar l’statu quo apel·lant al risc de fragmentació i a la necessitat d’estabilitat institucional. És legítim advertir dels efectes col·laterals d’una reforma, però també ho és preguntar-se fins a quin punt la governabilitat pot esdevenir un fre permanent a l’evolució del sistema. L’argument que no existeixen sistemes electorals bons ni dolents no hauria de servir per ajornar indefinidament qualsevol revisió, especialment quan el mateix Govern admet que el debat és pertinent. La porta oberta a parlar de canvis futurs amb consens previ sona, avui, més a condició que a voluntat real. Mentrestant, el sistema continua intacte, i amb ell, les seves limitacions.
