La Coordinadora per un Habitatge Digne ha respost a les darreres declaracions del Govern sobre el cas de desnonament d’una mare soltera amb fills a càrrec que ha perdut l’habitatge on vivia i que actualment resideix a l’Arca d’Aixovall, després que l’Executiu assegurés que “ningú s’ha quedat mai al carrer després d’un desnonament”. Des del col·lectiu, remarquen que no tenen constància d’altres casos amb característiques idèntiques, però assenyalen que el que s’ha fet públic és “força singular”.
Segons exposen, en aquest cas es dona un escenari en què hi ha “un ús legítim i necessari de l’immoble adquirit per part de la propietària”, fet que comporta “la sortida inevitable de l’arrendatària”, a qui, segons indiquen, “in extremis se li ofereix com a alternativa una pensió”. Tot i això, la Coordinadora matisa que aquesta singularitat “no implica necessàriament que es tracti d’un fenomen aïllat o anecdòtic”.
L’entitat adverteix que en els darrers mesos comencen a arribar casos amb un patró comú, marcat per “la dificultat per accedir als pisos assequibles” o per situacions de “desemparament per part de les institucions”. En aquest sentit, afirmen que, sense atribuir mala fe, la conclusió a la qual arriben és que “actualment hi ha una manca de coordinació entre els diferents cossos competents en matèria d’habitatge”, i posen com a exemple la “desconnexió entre el servei de Tràmits i l’INH en referència a les sol·licituds d’informació”.
La Coordinadora també considera que existeix una “absència de múscul o de capacitat real” per activar tots els mecanismes disponibles en situacions d’urgència i proporcionar alternatives “dignes i assequibles amb garanties”. En relació amb les afirmacions del Govern, apunten que “des de l’Executiu podria haver-hi una mica més d’autocrítica”, tot advertint que, malgrat que es defensi que no es deixa ningú al carrer, “les alternatives no són òptimes”.
Finalment, el col·lectiu reitera una de les demandes que ja van plantejar el 5 d’abril de l’any passat: si les persones afectades no poden romandre a l’habitatge, “han de tenir accés a una alternativa digna i assequible”, i subratllen que una pensió “no compleix aquest perfil” ni garanteix unes condicions adequades per a la conciliació laboral i familiar.
