Andorra fa massa temps que arrossega una manera de fer basada en nomenaments a dit i relleus poc transparents. El cas recent de la direcció de FEDA ha reobert un debat que no és nou, però sí cada cop més necessari: la designació de càrrecs públics hauria de fer-se amb garanties, concursos públics i criteris de mèrit, i no des de la lògica de la confiança política o personal.
Les portes giratòries no aporten transparència ni credibilitat institucional. L’argument que determinades empreses o organismes són “massa clau” per deixar-los en mans de qualsevol ja no se sosté. Precisament perquè són estratègics, cal assegurar processos oberts, competitius i rigorosos que reforcin la legitimitat de qui n’assumeix la direcció.
Concòrdia ha estat el primer a posar-ho sobre la taula, però el debat va més enllà d’un sol nomenament. Si Andorra vol avançar cap a una administració moderna i fiable, ha d’abandonar definitivament les designacions opaques i apostar per una cultura de transparència real. Sense això, la confiança ciutadana continuarà erosionant-se.
