L’FC Andorra està de celebració. Aquest dimecres, l’entitat esportiva més antiga del país celebra 83 anys des de la seva fundació, més de tres quarts de segle en què han passat moltes coses. Moltíssimes. Després d’un periple per Primera Regional i Regional Preferent, els primers anys gloriosos de l’equip van arribar la temporada 1976/77 amb l’ascens a Tercera Divisió. Aquell any van finalitzar quarts, i el curs següent va aterrar al Principat un jugador que va acabar esdevenint peça fonamental: Sisco Valverde. Fins a l’actualitat, i després de set cursos amb la tricolor, continua sent el màxim anotador històric del club amb 63 gols.
Cal remuntar-se al 1978, quan després de debutar amb el seu Gimnàstic de Tarragona natal l’any 1972 i de passar per l’Oliana i el Lleida, Valverde va signar amb l’FC Andorra. Hi va ser dos cursos a Tercera, ambdós sent el màxim golejador amb 27 i 32 dianes, respectivament, per acabar assolint l’ascens a Segona B –l’actual 1a RFEF– després de lluitar-se el títol amb el Reus. El combinat pirenaic va acabar estant a la tercera màxima categoria del futbol espanyol durant 17 anys, amb només un descens i un posterior ascens pel mig. En aquesta, el protagonista d’aquesta història va continuar marcant diferències, mai millor dit, i els andorrans es van quedar a les portes d’una fita que no va acabar arribant fins al 2022 amb l’ascens al futbol professional.
Després de ser operat dels lligaments creuats l’any 1983, Valverde va continuar dos anys més fins que va decidir penjar les botes per dedicar-se a la feina que el tenia ja lligat al país, la de monitor al Col·legi Sant Ermengol. Durant la seva trajectòria, va estar a punt de firmar amb l’Espanyol i va rebre ofertes del Lleida, l’Hèrcules –llavors a Primera Divisió– i el Tolosa francès. D’entre altres, també del Barça B, per ser el substitut al primer equip d’Enrique Castro ‘Quini’ en cas que es lesionés, tot i que Valverde no es va assabentar d’aquesta operació fins a una entrevista que li van fer, quan els ‘culers’ ja havien fitxat algú altre davant la negativa del seu president al·legant que no li pagaven prou.
L’any de l’ascens a Segona B
«Hi havia molt bon equip i entrenador», ha esmentat Sisco Valverde, recordant la figura del tècnic valencià Vicenç Dauder, qui precisament el va fer debutar amb el Nàstic i a Andorra el va nomenar capità de l’equip. El català ha reconegut que aquell inici lliguer va anar «bastant malament», però que es va anar remuntant per acabar-se proclamant campions en la darrera jornada. Era un 2 de juny del 1980, amb l’Estadi Nacional ple de gom a gom per veure un duel decisiu entre l’FC Andorra, necessitat de la victòria, i el Júpiter. En aquells temps, cal recordar, al país només hi havia dos cinemes i el futbol, tradició dels diumenges. Durant l’encontre, Valverde va fallar dos penals i, en un tercer que els van xiular a favor, Armand Godoy el va transformar per assolir l’ascens.
El davanter centre ha recordat una altra anècdota d’aquell any. Va ser en un matx anterior a Gavà, una d’aquelles aficions calentes: «Hi havia una gentada…», ha comentat Valverde, fent memòria que abans d’iniciar el partit ja va haver-hi alguna agressió, una d’elles a Dauder. «No el podien ni veure per haver estat al Nàstic», ha citat en aquest sentit, «i em va delegar la tasca d’entrenador. ‘Farem el que podrem, míster’, li vaig dir». Només començar, l’FC Andorra va encaixar, i Isaac Obregón va ser protagonista sota pals aturant un penal dels locals. A falta de 10 minuts, la pena màxima va ser a favor dels andorrans, i Valverde no va fallar per deixar l’empat. «No vegis l’estona que vam estar per sortir del camp», ha rememorat.
El ‘gairebé’ ascens a Segona
En el primer curs a Segona B, l’FC Andorra es va quedar a res de viure un altre ascens, en aquest cas a Segona Divisió. Els tricolor encapçalaven la classificació i, quan faltaven tres jornades, van rebre la visita d’un Ceuta al qual, en cas de vèncer, «pujàvem gairebé segur». Com s’ha dit, Valverde lluïa el braçalet de capità, i a l’hora de saludar l’àrbitre li va dir: «T’expulsaré». Al cap de cinc minuts del xiulet inicial «vaig veure la vermella», i el duel el van perdre per la mínima. Tot i l’expulsió, el jugador, acompanyat per un delegat de la federació, va voler parlar amb el col·legiat perquè no el sancionés els dos partits de lliga restants. No va ser així, i pels altercats que va haver-hi, l’FC Andorra va acabar jugant de local a l’estadi del Lleida, on van perdre contra el cuer per acomiadar l’ocasió d’ascendir al futbol professional.
En tot cas, Valverde recorda els anys a la categoria com a «molt bonics». Hi havia equips com el Tenerife, on jugava l’ex-Atlètic de Madrid Rubén Cano; el Granada, amb l’ex-Reial Madrid José Macanás, així com el ‘Dépor’, l’Elx, l’Alabès o el Logronyès.
