L’enginyera naval andorrana Cèlia Vélez, tripulant del vaixell Sirius de la flotilla internacional interceptada per l’exèrcit israelià quan es dirigia a Gaza, ha explicat aquest dimarts al programa ‘Bàsics’ de Betevé les condicions de la seva detenció i el tracte rebut per part de les forces militars. “La rebuda al port va ser molt violenta; ens van agafar dels cabells, ens van lligar les mans al darrere amb brides i ens van fer agenollar-nos al terra”, ha relatat, tot assegurant que els van mantenir “durant hores a ple sol o amb fred en un aparcament, sense poder-se moure i sota amenaces constants”.
Sobre els dies previs a la intercepció, ha descrit un ambient de tensió constant: “Després dels primers atacs [amb drons], totes les nits van ser molt dures. Estàvem en alerta màxima, practicant protocols d’emergència, d’incendis i d’abandonament del vaixell. Tothom estava molt preocupat”. A més, sobre la ajuda humanitària que portaven als vaixells, desconeix el destí final d’aquesta: “Van pujar 14 militars al meu vaixell. Segurament la van tirar al mar o l’han incautat”.
Vélez ha explicat que es va sumar a la flotilla “per una qüestió d’humanitat”. “Durant l’estiu m’havia informat molt sobre Palestina i no podia quedar-me quieta veient les imatges. Quan es va començar a plantejar la flotilla, vaig pensar que era el moment de fer un pas endavant i ajudar amb els meus coneixements”, ha apuntalat. L’andorrana era responsable de les parts mecàniques del Sirius i de mantenir el motor en funcionament. Preguntada per la decisió de llençar els telèfons mòbils al mar abans de ser abordats, ha confirmat que formava part de les consignes de seguretat: “Era per protegir la informació personal i de la missió, i evitar que poguessin utilitzar les dades contra nosaltres o contra les nostres famílies”.
L’andorrana ha reconegut que “no estaré tranqui·la fins que no tornin tots els companys”, afegint que ha sigut ara, a la tornada, quan ha començat a percebre el malestar físic: “Encara no he pogut dormir gaire bé”, ha explicat. Així i tot, ha agraït el suport rebut, especialment per part de la seva família i amics, tot i remarcar que la lluita encara no s’ha donat per finalitzada: “Estic contenta de la feina feta i que el món hagi despertat, però això no s’ha acabat. No podem oblidar el focus de la causa”, ha conclòs.
