La Massana ja disposa de la seva planta de compostatge comunitari, un projecte pioner al país que permetrà transformar la matèria orgànica recollida a la parròquia en compost de qualitat en poques setmanes. La iniciativa ha estat presentada aquesta tarda al parc de Santa Caterina (espai on està situada la planta) i té l’objectiu d’avançar cap a un model de gestió de residus més sostenible i de quilòmetre zero.
El projecte s’ha fet possible gràcies a un conveni tripartit entre el Govern, el comú massanenc i Pirinenca de Serveis, amb la participació de la Fundació Reig, encarregant-se aquesta darrera de la gestió de la recollida dels punts de matèria orgànica i del suport logístic del programa
El ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, Guillem Casal, ha destacat durant la presentació la importància d’aquest tipus d’infraestructures per “tirar endavant proves pilot que millorin el conjunt de l’economia circular al país”. El Govern ha finançat el 54% del cost total del projecte —uns 35.000 euros dels aproximadament 60.000 totals— a través dels ajuts previstos per la Llei d’Economia Circular, que cada any disposa d’una partida d’entre 100.000 i 150.000 euros per fomentar projectes d’aquest tipus.
Així, Casal ha recordat que actualment Andorra recull unes 1.200 tones de matèria orgànica anuals, de les prop de 10.000 que es generen al país, “més del 10% del total”, i ha remarcat que “cal seguir fent esforços compartits entre comuns i Govern per millorar la recollida selectiva i sensibilitzar la ciutadania”.
El Govern valora la viabilitat d’una possible planta de biometanització a la Comella
En detall, la producció d’aquesta màquina podria arribar a unes cent tones l’any, i per al ministre “dona resposta a una situació concreta que permet fer pedagogia ambiental”. En aquest sentit, Casal ha defensat aquesta iniciativa per “quan fem projectes a gran escala, ja tindrem una ciutadania més preparada i implicada”, ha afegit.
I és que el titular de Medi Ambient ha aprofitat per recordar que l’Executiu continua treballant en un projecte de planta de biometanització al voltant del Centre de Tractament de Residus de la Comella. “Estem fent els estudis tècnics i logístics per valorar-ne la viabilitat. La idea és poder capturar el metà que genera la matèria orgànica i reinjectar-lo a la xarxa de cogeneració per produir energia”, ha explicat
Per la seva banda, el cònsol menor i president de la Comissió de Medi Ambient, Roger Fité, ha explicat que la prova pilot servirà per “avaluar el grau d’implicació ciutadana” i per “detectar els avantatges i els punts de millora” del nou sistema. D’aquesta manera, els veïns de la Massana que vulguin participar-hi podran recollir 200 bosses compostables gratuïtes al comú. Les bosses, biodegradables, es podran llençar directament als contenidors específics repartits per les avingudes principals de la parròquia. Els participants que s’inscriguin fins a finals d’any rebran un paquet inicial de 10 bosses i un tríptic informatiu amb les instruccions del programa.
El projecte arriba després de dues fases prèvies d’educació ambiental a les escoles i de foment del compostatge domèstic. “Ara fem el salt a la fase comunitària, oberta a tota la ciutadania, especialment per a aquells que no disposen d’espai per fer compost a casa”, ha explicat Fité, qui ha remarcat que “l’objectiu no és fer negoci, sinó educar i donar resposta a una demanda ciutadana”.
Com funciona?
Finalment, el gerent de Pirinenca de Serveis, Josep Gómez, ha detallat el funcionament tècnic de la planta, “una mini planta de compost que s’alimenta amb matèria vegetal i orgànica i que transforma els residus en compost en només un mes, un procés molt més ràpid que el natural”. Gómez ha apuntalat que la instal·lació “gestiona uns 80 quilos de residu per hora” i que “homogeneïtza el material sense triturar-lo”, injectant-hi microorganismes que acceleren la descomposició i garanteixen un compost 100% estabilitzat.
Segons ha precisat, la màquina combina aproximadament un terç de matèria orgànica amb materials estructurants fins i gruixuts, els quals permeten l’entrada d’oxigen i afavoreixen el treball dels microorganismes. Cada saca de compostatge passa per un cicle de deu dies de repòs, durant els quals agafa temperatura i inicia el procés biològic, i posteriorment es recircula per un sistema de malles que separa el material acabat del que ha de tornar a processar-se.
El gerent ha afegit que la producció d’aquesta màquina “podria arribar a unes cent tones de compost l’any, tot i que això dependrà de la participació dels ciutadans”. També ha destacat que, a diferència del procés natural que pot trigar diversos mesos, “aquí aconseguim un compost estabilitzat i homogeni en unes quatre setmanes, gràcies a la tecnologia i a la gestió constant del material”, ha precisat.
