La Comella és un indret que es troba a l’altra riba del Valira respecte de l’església de Sant Esteve d’Andorra la Vella, però a una altura molt considerable. És un indret turístic perquè s’hi troba el Mirador de la Comella i urbanístic alhora pels seus habitatges moderns. Cal destacar que aquesta altitud de terres està sostinguda per unes lloses gegants, dretes i ben col·locades, que fan impossible que les terres s’esllavissin mai sobre la vall. Aquesta intencionalitat manifesta ens suggereix que són senzillament artificials, com ho diria Esteve Albert quan parla a Andorra màgica de la cinglera còncava sobre la qual s’emparava Andorra la Vella. “Tallada a pic”, deia ell. Aquesta visió ens recorda també el “realisme fantàstic” del gran Louis Pawels en Le matin des magiciens o El retorno de los brujos, en castellà.
La Comella deu el seu nom no pas a una fondalada petita, de “coma”, sinó a una muntanyeta completament simètrica que sembla alçar el vol cel amunt. Com es veu més bé, és des de la plaça del Poble. Els nostres avantpassats llunyans la van anomenar Comella perquè s’assemblava a una joguina molt popular: la cometa, que aquí en dirien una “comella”, la qual consisteix en un artefacte aerodí, que vol dir que pesa més que l’aire, però que, tanmateix, vola. Sol tenir forma triangular, com la nostra muntanyeta, feta de roba i lligada a un cordill perquè no s’escapi de les mans de l’infant que la fa volar. Es diferencia del cometa en masculí, que és l’astre amb cua. En català també es coneix per estel i en castellà té innombrables noms, i així passa que en cada llengua o regió aquesta joguina té diferents noms, la qual cosa ens ve a dir que la joguina en si era antiquíssima i universal. l·lustres andorrans, ah, que no sabeu com se’n diu en francès! O potser sí: “cerf-volant”, o sigui, cérvol que vola. Una variant del nom d’aquesta joguina la trobem en el Pic Veleta, de 3.392 m, el tercer més alt de la Península. També té forma d’una cometa que sembla solcar l’espai aeri a una gran altura. El més inquietant és que s’assembla al “cap d’un cérvol volant”, “le cerf-volant”. Vet aquí un altre misteri!
