El 8 de març no és només una data al calendari, és un recordatori que la lluita per la igualtat real continua. L’equitat en drets socials i laborals no és una concessió, sinó una necessitat per a una societat justa i avançada. Tot i els avenços, encara hi ha desigualtats evidents que cal erradicar: bretxa salarial, sostre de vidre, precarietat laboral i càrrega de cures no reconeguda.
Tanmateix, aquesta lluita es veu sovint distorsionada per debats que desvien l’objectiu central: la igualtat. No es tracta de fer que les dones siguin més que els homes, sinó d’assegurar que ningú sigui menys. Quan determinats actors i grups de pressió volen posar el focus en una confrontació estèril, l’únic que aconsegueixen és frenar el progrés real.
No podem permetre que aquestes trampes ens facin perdre de vista l’objectiu. La igualtat no és una guerra entre sexes, sinó una conquesta col·lectiva que beneficiarà tothom. El camí és clar: equitat, drets i justícia sense distorsions ni entrebancs. No hi ha marxa enrere.
