Search
Close this search box.
L'opinió de:
Professora, investigadora i traductora

L’ossa de la Seu d’Urgell

Aquest dissabte passat per fi he pogut assistir a la 3a Edició del Ball de l’ossa de la Seu d’Urgell, ja que el primer any me’n vaig descuidar i el segon vaig estar fora de viatge. L’únic que va fer una mica malbé l’acte va ser la pluja. De totes maneres, l’esdeveniment es va desenvolupar igualment sota els porxos i amb molts ànims per part de tots els participants. A més, en ser dia de mercat, amb molta assistència de públic. L’ossa gran, molt gran, forta i juganera, més que fera.

Com ja sabem, ja que a Andorra també es realitza l’ossa tant a Encamp com a Ordino, el ball de l’ossa és un ritual que es realitza a molts altres pobles del Pirineu i països europeus muntanyosos, on l’os abans era present. Aquesta festa associada a l’època del Carnestoltes va ser recuperada per la Germandat de Sant Sebastià de la Seu d’Urgell l’any 2023 després de 100 anys sense realitzar-se i, a poc a poc, la gent està fent seva aquesta proposta.

De manera que l’ossa després de la seva hibernació es desperta i, cap al migdia, surt de la plaça Soldevila i fa una passejada pels carrets del mercat de la Seu —en aquest cas, gairebé sota els porxos a causa de la pluja. En aquesta ruta també inclou la visita a alguns comerços, ja que li agraden moltíssim els dolços. La representació de l’ossa va acompanyada de música i de diversos personatges: un capellà, agents de l’ordre públic, caçadores… els quals, units, la cerquen pels carrers de la Seu per tal de localitzar-la i atrapar-la, però l’ossa és molt forta i s’escapa unes quantes vegades abans d’arribar finalment a la plaça.

Per tant, aquesta representació popular composta per teatre i dansa aquest any va finalitzar a la plaça Patalín, on l’ossa, acompanyada d’un domador, balla al mig de la plaça dins d’una rodona formada pel públic i els participants de la representació, els quals continuen dansant inclús després que l’ossa i el domador marxin tots dos junts.

A més, abans, durant i després de la representació, també hi havia una proposta gastronòmica organitzada per la mateixa Germandat de Sant Sebastià per tal de promocionar la cuina de carn de caça i amenitzada per l’actor Ivan Caro, qui a més també participava en la música que va amenitzar el Ball de l’ossa. Aquesta proposta incloïa una degustació popular de tòfona (sola, amb mantega i amb formatge Philadelphia), que puc jurar que estava molt bona, i d’embotits i carn de caça sota els porxos juntament amb el mercat de productes tradicionals.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Comparteix
Enquesta
Publicitat
Editorial
Publicitat

No et quedis sense el nostre exemplar en PDF

Publicitat
QualificAND
Marc Minkowski
- Director de ‘Les Musiciens du Louvre’ -

SUBSCRIU-T'HI

De la redacció al teu dispositiu