El 1995, Andorra va aprovar la seva primera Llei d’Accessibilitat, un marc legal que va establir les bases per garantir drets i oportunitats a les persones amb discapacitat en l’àmbit de la mobilitat i l’accés als serveis públics. Miquel Llongueras, vicepresident de l’Associació de persones amb diversitat funcional d’Andorra (AMIDA), ha recordat la importància d’aquesta norma en el context de la seva època i el paper que va jugar l’entitat en la seva creació.
Segons Llongueras, “la llei vigent d’accessibilitat és la de l’any 95, i va ser impulsada per AMIDA, que no només la va redactar, sinó que també la va finançar“. Aquesta llei va ser el resultat d’una pressió continuada als responsables polítics per tal d’assegurar-ne l’aprovació i dotar el país d’una normativa que regulés l’accessibilitat per a tothom.
La Comissió d’Accessibilitat, que es va crear arran d’aquesta llei, està formada per diferents representants institucionals i professionals. “Està integrada per un representant del Col·legi d’Enginyers, un representant del Col·legi d’Arquitectes, un representant dels Comuns, un representant de les Entitats Cíviques i un representant del Govern, a més del president, que és nomenat pel ministre d’Ordenament del Territori”, ha explicat Llongueras.
Des de la seva aprovació, la llei ha regulat aspectes fonamentals per fer d’Andorra un país més accessible, si bé, segons Llongueras, ja està obsoleta i necessita ser actualitzada. “Ara ja és una llei que està desfasada i s’ha d’actualitzar”, afirma, posant de manifest la necessitat d’adaptar la normativa a les noves exigències de l’accessibilitat universal.
L’accessibilitat universal és el nou paradigma que guia l’actualització d’aquesta legislació. “L’accessibilitat universal vol dir que en el disseny tinguis en compte tota la societat, perquè l’esperança de vida d’aquesta al país és cada cop més llarga“, ha explicat el vicepresident d’AMIDA. Aquesta perspectiva no només considera les persones amb discapacitat, sinó també altres col·lectius que poden trobar dificultats d’accés, com la gent gran o aquelles persones amb problemes cognitius o sensorials.
La revisió de la llei, prevista per als propers anys, es fonamenta en l’experiència dels darrers trenta anys i en la necessitat d’ampliar els seus objectius. “A AMIDA vam fer la llei actual, la vam finançar i vam pressionar els polítics perquè l’aprovessin. Ara, s’ha d’actualitzar en base a l’accessibilitat universal, que és el referent que es mou a nivell occidental“, ha conclòs Llongueras.
