El boom dels fàrmacs com el Wegovy a Andorra ha posat de manifest una realitat preocupant: el que va néixer com una solució per a casos greus de sobrepès i obesitat, ara es percep sovint com una eina per encaixar en uns estàndards estètics imposats. Aquesta demanda desmesurada, tant local com internacional, està generant problemes d’abastiment que afecten pacients que realment necessiten aquests medicaments per motius mèdics.
La situació es complica amb l’arribada de turistes que aprofiten preus lleugerament més baixos a Andorra per adquirir aquests fàrmacs. Tot i ser legal amb recepta mèdica, aquesta pràctica posa en risc l’estoc disponible per als residents i planteja interrogants sobre la gestió d’aquests recursos essencials. Casos com el de l’Ozempic, destinat a diabètics però utilitzat incorrectament per aprimar-se, són un clar avís sobre els perills de banalitzar medicaments dissenyats per a finalitats mèdiques concretes.
És imprescindible que la societat i les institucions andorranes reflexionin profundament sobre aquest fenomen. La regulació estricta i la conscienciació pública són clau per evitar que aquests medicaments esdevinguin una solució fàcil i, sovint, inadequada.
