Aquestes vacances de Nadal tornaré a la meva terra a veure els Enfarinats d’Ibi i aprofitaré per anar a menjar gaspatxo, no de l’andalús que és el que aquí es coneix i es menja, tampoc manxecs que estan molt rics, sinó que menjaré gaspatxo de Castalla al Mesón el Viscayo, una icona de la comarca de la Foia d’Alcoi, que encara els elabora a l’estil clàssic de les graelles, que a més és un lloc molt peculiar. En aquest restaurant sempre s’ha donat als clients l’oportunitat d’aixecar-se de la taula i triar ells mateixos quines peces d’embotits dels quals pengen del sostre volien tastar. Abans, les carns penjaven del sostre perquè tothom qui volgués pogués tallar-se ell mateix la seva peça. Ara la tries i ells te la preparen. Hi ha sobrassada, llonganisses, fuet, xistorres, botifarra o xoriço procedents de Cárnicas Català, una famosa carnisseria de la propera ciutat d’Alcoi. A més pots triar si menjar-te’ls crus o fets a la brasa. Aquest és l’entrant o primer plat.
A aquest li segueix una torta cuita al foc i farcida de gaspatxos elaborats amb carn de pollastre i conill acompanyada de la pebrella, una espècia que la cuinera compara amb l’orenga, però de sabor molt més fort. Aquesta herba aromàtica dona a aquest plat el seu caràcter únic. A més, s’hi afegeix ceba picada, tomàquet i una mica de pebrot verd. Amb tots aquests ingredients es realitza el refregit al qual després se li afegeix la coca de gaspatxo trossejada i es bull. En acabat se serveix regada amb brou i a mesura que avança la vetllada, el cambrer va servint més brou a la torta. Quan se serveixen van acompanyats de vi negre, un platet amb olives de cuquillo i allioli. I per postres mel de romaní, la qual es menja acompanyada de la massa de pa mulladeta amb una mica de mel. A més, ve acompanyada de fruita i una infusió anomenada el chichiriuiqui realitzada amb unes gotes d’anís típic de la zona i amb farigola silvestre. Pots menjar tot el que et doni la gana les racions són il·limitades.
Si alguna vegada aneu per aquesta zona, no us oblideu que Alacant no només té arrossos i plats mariners, sinó també de muntanya. De manera que no deixeu de tastar uns bons gaspatxos alacantins. N’hi ha a tots els pobles de la província, però els millors són els de Castalla, sense cap mena de dubte.
