Nadal sempre és una època màgica i un temps fantàstic per explicar històries commovedores. No ho és menys quan parlem d’animals, aquells éssers (siguin més peluts o menys) que a tots ens alegren els dies quan retornem a casa en acabar la nostra jornada laboral i presenciem els seus rostres. Això són els animals de companyia, ho sabem, però tampoc oblidem que existeixen els animals salvatges i aquests també tenen una vida a superar; sent aquesta molt dura i incerta i més en un paratge com el nostre de muntanya, en el qual no abunda tant el menjar al carrer i combatre el fred intens de l’hivern amb la supervivència amb altres animals més grans pot resultar un problema.
Però tal com passa amb els afortunats que els hi toca la loteria de Nadal, que cada any cau a les mans d’algú, els animals viatgers també troben el seu paradís (‘casa’) algun dia. Segons l’antiga cultura egípcia, els felins eren considerats éssers sagrats perquè tenien la capacitat de repel·lir els rosegadors que portaven les malalties i consegüents epidèmies a la societat, molt semblant a la cultura japonesa que veuen en la figura del gat un element d’atractor de la bona sort i prosperitat (d’allà el maneki-neko). També és cert que ningú sap on naixerà, ni tampoc quin destí li espera; tanmateix, hi ha un gat al Principat que va aterrar ja amb nom i amb ‘tres cases’ de residència al seu abast: el Felipe.
Aixovall és coneguda per ser una zona d’estudiants i amb esperances per al futur de molts joves, igual que la Margineda; al nostre amic de quatre potes, en canvi, ja va veure quin seria el seu destí des del primer dia que va passar per la frontera del país: un restaurant, una benzinera i una botiga d’esports. Per a les dependentes de la citada botiga del carrer Prat de la Tresa, la visita inesperada del Felipe va ser al principi com un xoc de sorpresa, però ben aviat d’alegria en veure el dòcil que era i el seu bon comportament. Olora els cotxes del pàrquing per saber qui ve i qui no ve, passeja pel restaurant per refugiar-se a la nit darrere d’algun vehicle cobert i entendreix cada visita a l’outlet de roba asseient-se a l’entrada per saludar als clients.
El seu modus operandi és quelcom especial, ja que per als més curiosos no, no té cap identificador ni collaret que l’hagués relacionat amb algú. El Felipe és un gat lliure i que ha trobat des de fa anys el seu lloc en aquesta petita parcel·la de la parròquia laurediana en la qual se sent tan a gust i distret. Tant és així, que gairebé cada dia es presenta al davant de la botiga per ser atès per les ‘seves’ dependentes, les quals, davant la seva simpàtica presència i atenta mirada, li donen una llauna de menjar per a gats cada cop que la criatura s’atansa a la porta. Més graciós és saber que, quan entra un determinat client a la recerca d’un article, l’animal (sent en un inici refaci a la gent, però en l’actualitat molt obert) s’endinsa una mica més per rebre’ls, reconeixent així als més habituals i aquests, reaccionant fent-se una instantània amb ell, sobretot els turistes i els nens!
Tots els que tenen un gat a casa saben que són éssers curiosos i molt rutinaris, i el Felipe no és en cap cas menys que això, però amb la particularitat de sobreviure sense un sostre fix. Val a dir, això sí, que no és problemàtic ni es troba en una situació de risc, ja que els seus voltants vetllen pel seu cuidat i benestar. És, podem dir amb tota garantia, un gat conegut de la zona. Un altre detall important a tenir en compte és que l’establiment esportiu no admet animals a dins, i això el Felipe ho sap molt bé, de manera que respecta sempre la distància i tot i l’espant que hagi pogut tenir algun comprador sobtat en veure’l, quan el gat tancat els ulls, aquests saben que no és cap amenaça.
Finalment, i per respondre així altres dos dubtes que poden sorgir en conèixer la seva peculiar i ben aclamada història, no intenteu retenir-lo a través d’un rastre de suculent menjar per atrapar-lo en un transportí perquè el gat posseeix una intel·ligència extraordinària i sap quin és el seu hàbitat, el seu ‘circuit personal’ a la Margineda. I no, tampoc apareix cada dia com un rellotge suïs davant la porta del seu estimat negoci de calçat a primera hora del matí; de fet, un dia va estar sense donar senyals de vida tres dies sencers i deixant una certa preocupació al cor dels seus veïns, però sabeu què? El Felipe, com bé dictamina l’esperit nadalenc, sempre torna a casa.
