Bé, aquest és un tema del qual no pensava parlar, però aquesta última inauguració del Poblet de Nadal em va deixar tan atordida i la ment tan preocupada que no he deixat de donar-hi voltes. Érem massa gent. Molta més gent que en altres edicions. I el problema s’accentuava per la presència de la pista de patinatge al mig de la plaça. Era impossible caminar i per descomptat gaudir de la festa.
Però el que em preocupa més és que aquesta situació ja està molt accentuada des de fa temps a tot el país i no són precisament els turistes, els quals són molt ben vinguts, els culpables. No hi cabem, amb la gent del país ja de vegades el col·lapsen totalment. A més, hi ha una manca de mitjans per atendre aquesta quantitat tan gran de població que continua creixent de manera desorbitada: ni sanitaris, ni al sector de serveis públics i molt menys al sector de l’habitatge amb uns preus de lloguer desorbitats que no deixen de créixer davant de la creixent manca d’habitatges. I aquesta situació encara s’accentua més a l’hivern, quan moltes persones s’acumulen a pisos de les parròquies altes per treballar durant la temporada d’esquí. Però aquest fet de l’augment de la població es deu a la necessitat del sector econòmic de cobrir els llocs de treball que no es poden cobrir amb l’actual població del país, amb la problemàtica associada de com resulta de difícil que t’atenguin en un comerç en català, la llengua oficial del país que s’hauria de valorar i cuidar amb molt d’afecte.
Com tots sabem, les cues de cotxes i els embussos són terribles. Aparcar un cotxe en segons que zones és tot un desafiament. Des que soc en aquest país els canvis han estat molts, però res a veure amb aquests darrers anys en què s’està destruint l’entorn natural per continuar urbanitzant. I tot això afecta negativament la nostra societat.
Si ens fixem, ens adonarem que cada cop hi ha més distància entre els rics i les persones de classe mitjana que, a poc a poc, s’estan empobrint. Mentre que altres s’omplen les butxaques amb els seus negocis que els aporten interessos econòmics sense cap mena d’escrúpols, ni mostrant cap mena de respecte pel país on viuen.
Per acabar de rematar-ho, volen fer un acord amb la Unió Europea, de la qual altres països ja desitgen sortir-ne. Andorra tan petiteta i tan lluny dels seus propis interessos i la seva filosofia social per adaptar-se als dels altres. Ens arruïnaran tant socialment com econòmicament. Això és el que jo crec des de la meva humil opinió i m’estimo molt aquest país.
