- NO SERIA JUST QUE UNS COMERÇOS ACATIN EL DECRET I D’ALTES OBRIN
EDITORIAL
Avui és la primera tarda de diumenge de tancament obligatori. Ha estat un tema polititzat des de l’inici i polemitzat per alguns sectors, que s’han abonat de forma poc subtil a intentar desviar al debat a l’aplicació o no de sancions als comerços que desobeeixin el decret. Gran part de l’atenció es dirigeix avui al Pas de la Casa, que per la seva especificitat com a nucli d’atracció del turista francès és on les queixes han estat més elevades. En cap cas es tracta que els comerciants presentin batalla si la Policia exigeix que s’abaixin les persianes a partir de les 2 de la tarda. Els comerciants són un col.lectiu conscient que s’han d’acatar les normatives, encara que no s’hi estigui d’acord, i Andorra és un Estat de dret i no es pot irradiar una imatge de la Policia simplement com a braç executor d’una ordre, sinó com un cos que té l’obligació de fer complir totes les lleis.
La intoxicació ha estat clara. Hi ha que desitjaria un incompliment massiu, no tant per la convicció que tancar suposa un gran perjudici, sinó com a desafiament i, per tant, desgast, a l’Executiu socialdemòcrata. S’ha donat per fet abans d’hora que hi haurà qui obrirà. Potser sí, ho sabrem aquesta tarda. Darrere d’aquest debat s’hi troba l’absència d’una legislació laboral adequada per a cada sector, amb convenis col.lectius sectorials que delimitin el calendari laboral i festiu. De fet, les pressions que han rebut els treballadors per firmar contra el tancament, no haurien estat possibles amb un pacte entre empleats i patrons. Es tracta d’un episodi que cal lamentar i que atempta contra els mateixos drets dels treballadors. El mateix cap de Govern va fer referència ahir a aquesta mena de coaccions, durant la celebració de la diada de Canòlich, i va afirmar que estan al límit de l’ètica.
Cadascú haurà d’assumir la seva part de responsabilitat. D’una banda, l’Executiu per una certa precipitació amb una reducció obligada de deu a vuit tardes festives i, de l’altra, els representants dels comerciants (esperonats per determinada premsa), que han vist l’intent de conciliar vida familiar i laborals dels treballadors com un atemptat a la línia de flotació dels seus negocis i com una actitud intransigent del Gabinet socialdemòcrata, el qual ha recordat de forma insistent que el decret dels horaris és una decisió que compet únicament al Consell de Ministres.
Les sancions, tal com va dir ahir el cap de l’Executiu, seran un tema que estaran sobre la taula del Consell de Ministres. El millor dels escenaris possibles seria un respecte al decret, sense boicot, ja que no seria just que uns comerciants respectin el tancament (amb grat o desgrat), i d’altres obrin com una tarda normal.
