El servei d’advocat d’ofici és una de les peces essencials d’un estat de dret. Garantir que qualsevol ciutadà pugui accedir a la justícia, independentment dels seus recursos econòmics, és un principi que no admet discussió. Ara bé, això no significa que el sistema hagi de suportar un ús abusiu o manifestament infundat. La reforma plantejada pel Govern obre la porta que els lletrats puguin rebutjar aquells casos que, de manera motivada, considerin sense recorregut jurídic. Sobre el paper, la mesura sembla raonable: protegeix recursos públics, evita procediments estèrils i reforça la funció tècnica de l’advocat. Però precisament perquè afecta un dret tan sensible, les garanties hauran de ser màximes. El fet que sigui el Col·legi d’Advocats qui validi cada decisió i que l’interessat pugui recórrer és una salvaguarda imprescindible. El repte serà trobar l’equilibri entre impedir els abusos i evitar que una interpretació massa restrictiva acabi limitant l’accés efectiu a la justícia. L’eficiència és necessària, però mai no pot prevaldre sobre la tutela judicial efectiva.
