El Col·legi d’Advocats impulsarà la creació d’un Tribunal d’Arbitratge

El Col·legi d’Advocats té l’objectiu d’impulsar la creació d’un Tribunal d’Arbitratge andorrà un cop s’hagi aprovat la llei que ells mateixos han promogut. Tal com explica el degà del Col·legi d’Advocats, Francesc Badia, des de l’organisme es va trametre al Consell General un esborrany de l’avantprojecte de llei de l’arbitratge per accelerar la seva elaboració i establir els eixos bàsics necessaris per a aquesta legislació. Des d’aleshores assegura que el Consell General hi treballa decididament, i que un cop s’aprovi la llei, el Col·legi té per objectiu impulsar la creació d’un Tribunal d’Arbitratge, per al qual els agradaria comptar amb la col·laboració d’altres sectors andorrans, per aconseguir un centre de prestigi nacional i internacional.

La futura llei de l’arbitratge, impulsada des del Col·legi d’Advocats, ha de servir per regular una pràctica ja existent al Principat. Consisteix en acudir a un tribunal extern a la Justícia triat per les dues parts que s’enfrontarien en un litigi, perquè aquest ‘àrbitre’ decideixi com solucionar la qüestió.

Actualment, però, encara que es faci ús d’aquesta tècnica al Principat, no està regulada, i per tant ‘el principal problema és que no se’n garanteix l’execució’ de la sentència, segons informa Badia. Encara que les parts decideixin sotmetre’s a un arbitratge, si a una d’elles no li convenç la decisió de l’àrbitre i decideix no acatar-la, no hi ha eines jurídiques per fer-li complir. 

Aquest és un dels principals motius pels que es considera indispensable aquesta llei, però a més, Badia en destaca l’atractiu d’aquesta pràctica a nivell empresarial, per a comunitats de propietaris, per a herències o aspectes comercials, i també a nivell internacional. Entre els beneficis de l’arbitratge, Badia assenyala el fet que és una pràctica molt més confidencial, ràpida i que pot donar més confiança a les empreses estrangeres, ja que en alguns casos desconfien de la justícia d’un país per si tendeix a afavorir els seus habitants. Tot i que Badia assegura que no hi hauria d’haver aquesta sospita, sí que reconeix que disposant d’una llei d’arbitratge es dóna més confiança de cara a l’obertura econòmica. 

Pel que fa a la rapidesa Badia assegura que un tribunal d’arbitratge sempre resoldrà com a mínim ‘en la meitat de temps que la justícia’, i pel que fa al cost ‘no necessàriament, però algunes vegades és més barat’, depenent de l’àrbitre triat.

L’arbitratge el poden exercir tots els juristes, ja vinguin del món acadèmic o de la judicatura, i depenent del cas hi pot actuar un sol àrbitre o pot ser un arbitratge format per més d’un expert en el tema. Segons Badia, un cop hi hagi la llei aprovada, la voluntat del Col·legi d’Advocats és impulsar la creació d’un Tribunal d’Arbitratge, possiblement amb algun altre sector implicat. Tot i que es podrien obrir tants tribunals d’arbitratge privats com es vulgui, el fet que el Col·legi n’impulsi un és per intentar dotar el país d’un tribunal d’alt prestigi que pugui anar assumint cada vegada més casos i més renom. La intenció és començar a treballar-hi un cop aprovada la llei, però fer-ho poc a poc, ‘molt ben fet’, perquè ‘si es fa bé tindrà futur i si es fa a corre-cuita es corre el risc de perdre prestigi i aleshores és impossible que funcioni’. A més Badia recorda que amb la llei aprovada ja es podrà exercir l’arbitratge tot i que no hi hagi el tribunal, però que l’objectiu és que es pugui crear en un termini d’un any o un any i mig.

De fet, segons Badia, el Col·legi ha detectat que Andorra compleix tots els requisits necessaris per ‘poder esdevenir una plaça interessant d’arbitratge internacional’, un cop tingui la llei. Destaca el fet que és un país amb una condició jurídica semblant als altres països europeus però sense tenir-hi cap lligam, i que per tant podria fer l’arbitratge de casos d’altres països que busquin una resolució externa.

Si la llei s’aprova abans de l’estiu vinent, com s’espera des del Col·legi d’Advocats, la creació del Tribunal d’Arbitratge es podria fer en un termini d’un o dos anys.