ORDINO
- Foto: TONY LARA
Xavi Teixidó era la gran esperança d’Andorra en la Ronda dels Cims. El corredor de la Federació Andorrana de Muntanyisme va abandonar passat el km. 130 quan ocupava posició de podi. Eren entre les quatre i les cinc de la matinada de divendres a dissabte.
–¿Ha pogut descansar?
–Una mica, però encara tinc els turmells inflats.
–¿Què va passar?
–No vull excuses. Va arribar el moment en què no podia més i ja està.
–Vostè anava bé físicament i també de cap. Les cames van dir prou gairebé sense avisar, ¿sap per què?
–Quan vam arribar al Pas de la Casa vaig començar a tenir sensacions rares a les cames i en la pujada de Sant Antoni no podia fer ni una passa. No sé si van ser les mitgetes, que em tallaven la circulació, perquè tenia rampes i els bessons ara estan perfectes. Tinc les zones dels bessons i del genoll inflades… Crec que m’apretaven massa. Vaig pujar el Port Dret i allà vaig parar.
–Va començar encapçalant la cursa i en tot moment va mantenir posició de podi fins que va parar. ¿Esperava anar amb els millors?
–Abans de la cursa deia que el mèrit era acabar però ara ja puc dir que anava a guanyar. Sempre tinc aquest objectiu al cap. Vaig perdre la primera posició perquè el camí d’Ensegur anava per sota del refugi i amb els canvis de recorregut es va marcar a dalt. Anava pujant i em van entrar dubtes… Com no arribava al punt de control vaig decidir tornar i vaig creuar-me amb Chorier i Cooper. Ells tiraven cap amunt, vaig decidir anar amb ells però com continuava sense veure-ho clar vaig tornar i em vaig trobar Campbell i Yamamoto.
–Al final el control estava a dalt…
–Doncs sí. ¡Quina tela que a un andorrà li passi això! Allò em va fer perdre deu minuts i el primer lloc, a més d’unes energies que en aquesta cursa s’han de dosificar al màxim.
–¿Amb aquesta espineta clavada, tornarà?
–Espero que sí però deixi que ho pensi amb calma que hi ha temps.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
