- Vales està a un altre nivell, Moisés creix a cada partit i Marc Garcia rendeix al costat de Lima
R. M. S.
ESCALDES-ENGORDANY
- Marc Garcia, dimarts a Tallinn contra Estònia, lluita per la pilota amb l’estonià Purje Foto: SÍLVIA CASALS / FAF
La defensa de la selecció andorrana comença en el punta. És a dir, en els últims partits, en Sebas Gómez. Però la línia defensiva pura del combinat la formen quatre joves que complementen molt bé la veterania d’Ilde Lima. Marc Garcia a l’esquerra, Moisés San Nicolás a la dreta, i fent la parella de centrals, Marc Vales.
Els tres estan donant passos endavant de manera exponencial. A casa partit, millor. Contra Turquia ja ho van demostrar, i contra Estònia es van refermar amb uns primers 45 minuts realment bons. Vales, amb 22 anys, ja no és aquell jovenet que a Zagreb en el 2008 va patir per frenar l’atac croata, quan a la banqueta era David Rodrigo el seu valedor. El canvi al Real Madrid C li ha aportat cos, presència, una disposició tàctica impecable i pràctiques futbolístiques de bon defensa. De fet, es pot dir que posa en pràctica els anys al costat de Lima, i multiplica els recursos interioritzats amb un Madrid C que li aporta qualitat. Per la seva part, Marc Garcia, de 25 anys, aprova amb nota cada partit que juga i el seleccionador Koldo Álvarez no s’oblida mai d’ell. La banda esquerra és seva, i tot i que a Estònia el joc dels homes de Tarmo Rüütli es va bolcar per la seva banda, va sortir de la prova amb el cap ben alt.
¿I per què el joc estonià va anar a la banda de Garcia? Perquè a la dreta era Moisés San Nicolás qui manava. Avortava els intents d’Estònia, i fins i tot es va permetre demostrar que té coses de defensa arriscat, però amb seny, quan en la primera part va saltar sobre un davanter dins de l’àrea, li va guanyar la posició amb el cos i li va treure la pilota amb mestria. Chapeau. Amb tot això, la línia de quatre sembla fixa. Koldo la va utilitzar contra Turquia i va repetir contra Estònia.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
