- L’expert de Grandvalira, Jordi Pujol, ha coordinat tots els preparatius per crear una superfície de competició perfecta H Les nevades i el fred han ajudat a compactar H La densitat de la neu és de 550 kg. per metre cúbic
IVÁN MOURE
ESCALDES-ENGORDANY
- Dos operaris munten l’arc de la meta. Foto: ÀLEX LARA
El més important en una cita d’aquest caliu a nivell organitzatiu és que hi hagi espectacle i un dels ingredients principals perquè això es pugui produir és proporcionar als esquiadors, els grans protagonistes, la millor superfície possible. Grandvalira compta amb un expert top del panorama europeu: Jordi Pujol. Ex olímpic andorrà, ell és el director de carrera i per a la Copa d’Europa masculina ha coordinat tots els preparatius per crear una pista perfecta.
Tractar una pista és com cuidar un malalt perquè es curi del tot, sense deixar seqüel·les. Requereix un control diari exhaustiu durant uns dos mesos perquè la pista aguanti dues mànigues avui i dues demà amb 79 participants. En aquest 2013 ha estat, però, molt més fàcil que l’any passat per a ell adequar l’Avet perquè les nevades han ajudat a tenir matèria prima en abundància. «El primer pas va ser produir neu artificial», que es genera amb aigua i aire: «Si hi ha més temperatura es posa més aigua que aire, coneguda com la qualitat marginal», detalla Pujol. Així es genera la neu humida, que amb el fred es glaça i compacta abans.
Són les màquines les que trepitgen el terreny per ajudar a la compactació. «Soldem un tub a les dents de la pala de davant per compactar la base sense trencar-la», explica l’expert de Grandvalira.
LA NEU, A LA BALANÇA
Després és qüestió d’anar pesant la neu fins arribar a la densitatideal. Això es fa introduint un cilindre en un forat de 20 centímetres de neu que donarà els quilograms per metre cúbic. «Com més pols té la neu menys pesa», recorda Pujol. D’aquí que s’agraeixi la nevada, ja que la neu natural és més compacta. No ha estat fàcil en la part de dalt, ja que amb tanta pendent la neu artificial no cohesionava amb la natural i es va haver de remoure tota i després, literalment, regar la superfície per no deixar grumolls i deixar-la totalment llisa.
La manera de fer guanyar pes a la neu és tan senzilla com injectar un tub d’aigua amb aire: «En la Copa del Món femenina de Soldeu 2012 tenia un pes de 700 kg. per metre cúbic i per a aquesta Copa d’Europa amb 550 ja era prou», detalla Pujol. És el tècnic de la FIS, en aquest cas Marcus Waldner, qui té l’última paraula i per això Pujol ho tenia tot preparat si ahir, en l’últim vist i plau, decidia dotar la pista de més pes però no va caler perquè la pista està impecable. Tant, que Waldner va fer una baixada i va marxar a l’hotel. Una clara prova de que el terreny de joc està perfecte estat per a l’espectacle.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
