- Els lauredians gaudeixen d’opcions, però s’acomiaden d’Europa
R. M. S.
ANDORRA LA VELLA
- Una acció d’ahir al Comunal Foto: ÀLEX LARA
El Sant Julià va demostrar ahir que el seu bon joc desplegat a Belgrad no va ser cosa d’un dia. Es va veure un futbol treballat i fins i tot algunes opcions per marcar per part laurediana, si bé també és cert que el 4-0 de l’anada va portar un Cukaricki sense excessives ganes de sang. Al final, empat a zero que serveix de premi per al conjunt que entrena Raúl Cañete.
L’adéu a l’Europa League del Sant Julià va ser amb el cap ben alt, perquè si bé el Cukaricki venia amb els deures fets, també és veritat que els lauredians van disposar d’algunes opcions per haver obtingut un premi superior. Un empat a zero contra un conjunt com el serbi és un bon resultat, però de segur que queda en el record l’ocasió de Soto als 17 minuts quan va robar una pilota i es va emborratxar de pilota fins que el porter, que el perseguia desesperat, li va aturar el xut. Just dos minuts més tard, unes mans en l’àrea sèrbia no les va considerar penal l’àrbitre armeni, que sí va anul·lar un gol serbi en el 31 per fora de joc clar que l’assistent va veure bé.
En la segona meitat, amb el marcador impassible, el joc va ser menys vistós, especialment perquè el Cukaricki no semblava posar una cinquena marxa, però també perquè el Sant Julià, que anava notant el cansament, tampoc no trobava els espais per fer mal. Amb tot, alguna ocasió hi va haver, com una passada que va rebre Fabio en carrera en la frontal que la defensa li va treure dels peus en l’últim instant. Era el minut 51 i restava partit, però excepte en el alguna jugada a pilota aturada, les armes lauredianes anaven diluint-se mica en mica. Soto, en un llançament de còrner al primer pal, va topar amb el pal en el 65, i d’aquí al final, aguantar el resultat, bon resultat, per dir adéu a Europa.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
