–Com va aterrar a Andorra??
–Havíem d’escollir amb la meva parella un lloc d’Europa per motius laborals. Vam estar vivint a Barcelona durant un temps, però és massa semblant a Mèxic DF. Molt cosmopolita, es conviu entre massa gent i és molt gran. Jo visualitzava més viure en un lloc més bucòlic amb carrers empedrats, més petit i tranquil. I tot va sorgir d’una forma màgica i espontània. Veníem de tornada de veure la verge de Lourdes -sóc molt creient- i vam parar a dinar a Andorra sense saber res, ni que era un país ni res. Vam estar al costat de la Valira, del riu, i en aquell moment, les muntanyes ja van exercir la seva màgia amb la meva ànima i em va captivar absolutament, Una atracció immediata.
–Un amor a primera vista…
–Totalment. Un enamorament impressionant. Va sorgir la idea de trobar un pis al Principat i poder venir cap aquí de forma temporal perquè encara tenia moltes coses a fer a Miami, on està el meu cercle d’acció. Va ser una atracció mútua perquè Andorra ens va acollir molt bé i ens van obrir la porta de bat a bat a trobar amics i fer vida aquí. És curiós perquè molts amics meus es pensen que visc a Àfrica o a Angola quan els hi explico que visc aquí i els hi parlo de les parròquies, del Principat… Ho veuen molt estrany perquè desconeixen on està Andorra
–Va tenir l’oportunitat de donar a conèixer Andorra al món.
–Sí! Va ser gràcies al reality House Hunters International. Un programa que parla de gent que viu a llocs poc coneguts, llocs estranys i per pur atzar els responsables van saber que jo vivia a Andorra i em van oferir l’oportunitat de fer un dels capítols del programa. Es retransmet en 82 països de tot el món a traves de Discovery Channel i de HHT. Em va fer una il·lusió enorme poder mostrar a la gent el país tan bonic on visc i es va fer tot un seguiment de com arribo a Andorra, com m’enamoro del país, com trobo el pis, els vaig ensenyar Escaldes, Ordino, la Massana o Inuu, un brillant enmig del Principat. Va ser molt emocionant!
–La seva relació amb Inúu és molt estreta.
–Inúu és el millor centre especialitzat que he visitat mai per les seves instal·lacions, qualitat i servei i em té captivada. Allà s’encarreguen de la meva nutrició, de la meva pell, del cos i també puc treballar la ment o fer ioga. És molt complert i qualsevol persona es pot adaptar a les seves propostes. Em té absolutament enganxada
–Què li va sorprendre quan va arribar a Andorra?
–Em va encantar com cuiden les seves tradicions i el nivell cultural que es desenvolupa a tot el país. Cada parròquia té les seves pròpies accions culturals i hi ha molta acció en diferents branques: escultura, música o pintura. També em va agradar trobar-me amb un lloc tan net, tan tranquil i, sobretot, un aspecte que va ser com la cirereta del pastís, és la seguretat. Un cop em vaig deixar el bolso a una cafeteria durant tres hores i quan vaig tornar estava intacte. Jo plorava perquè em semblava impensable. No m’ho podia creure! Cada dia trobo alguna cosa que em sorprèn. A Mèxic també tenen molta importància les tradicions, però quan vaig descobrir Andorra vaig pensar que era un regal que Déu havia posat al mapa, com qui posa un tresor perquè el cuidem.
–Té algun racó preferit al Principat?
–M’agrada molt pujar a fer picnic a La Rabassa, perquè es pot gaudir d’unes vistes espectaculars. També m’agrada molt visitar l’església d’Anyós o la zona on estan els tres estanys.
–Com porta l’idioma? Entén el català?
–Ho porto bastant bé. Els meus amics i amigues, de vegades, deixen de parlar en català quan arribo jo i jo els demano que no ho facin, perquè a mi em serveix per aprendre. A més, t’he de confessar que llegeixo EL PERIÒDIC cada dia per seguir aprenent el català i la cultura andorrana.
–Quins projectes té ara?
–Gràcies a la tecnologia, els artistes podem treballar en qualsevol lloc del món. Si he d’enregistrar alguna cosa important, com ara que estic gravant el meu nou disc, estic a dues hores de Barcelona. Ara tinc un nou repte que m’il·lusiona molt: el jazz. Em van presentar a Alain Guiu, un pianista que havia treballat amb Frank Sinatra, Liza Minelli o Charles Aznavour. Ens vam intercanviar els correus electrònics i, pocs dies després, em va escriure per fer alguna cosa junts. Va preparar un repertori impressionant, que vaig estudiar amb entusiasme, i fa pocs dies vam poder oferir els dos un concert al lobby de l’Hotel Plaza. Es va omplir i el públic andorrà va respondre d’una manera espectacular. Va ser una experiència inoblidable.
–El proper pas ha de ser actuar al Festival de Jazz d’Andorra.
–Tant de bo! Seria un honor per a mi que els organitzadors del festival ens convidessin al juliol, perquè és un event molt reconegut i important al país.
