La presència catòdica i la mediàtica imatge de Pedro García Aguado com a coach i conductor d’Hermano mayor han permès que problemes de realitat social com és l’educació dels fills i com reconduir un comportament conflictiu deixi d’esdevenir un tema tabú. El Centre de Congressos d’Andorra la Vella va emmarcar una conferència vehiculada pel conegut ex waterpolista i campió olímpic, Toto García, i l’especialista Francisco Castaño on es van exposar, amb un to distés i pedagògic, diferents claus per aprendre a educar. Aquest és el títol del llibre escrit conjuntament per García Aguado i Castaño i que suposa una transcripció fidel de les ponències que venen impartint des de fa un temps per tota Espanya i que ahir, de la mà d’AndBank, els va portar a Andorra.
La xerrada va tenir tres blocs on es van argumentar els canvis en l’educació en els darrers 30-35 anys, un segon apartat on es van definir els «límits i les normes del joc», com va apuntar García Aguado. Finalment, un tercer bloc on es van recollir els valors tradicionals i la seva comparació amb els actuals amb diferents anècdotes que van divertir als assistents. El projecte de García Aguado i Castaño posa l’accent en l’educació familiar com a factor de protecció per prevenir possibles dificultats en relació amb els fills. Pedro García va ser molt explícit en aquest sentit i afirmava que «molts dels problemes que pateixen els fills són provocats pels mateixos pares, per la seva mala praxis a l’hora d’educar».
El conegut coach va remarcar que «en l’actual societat molts pares volen compensar la manca de dedicació envers als seus fills amb atenció material» Tot plegat provoca l’efecte d’immediatesa i la manca de paciència, en part, provocada per la implantació de les noves tecnologies que acostumen al consumidor a obtenir tot a l’instant. Segons l’Hermano mayor «tot es pot educar, fins i tot el ser pares. Només s’ha d’aplicar sentit comú i equilibri a l’hora de fer-ho». Per la seva banda, Francisco Castaño va aconsellar que «si uns pares sospiten que el seu fill pot donar problemes, han de demanar ajuda el més aviat possible per evitar conflictes majors». Castaño va reconèixer que els valors d’abans, com ara l’esforç, el respecte i l’educació s’han perdut perquè la societat ha evolucionat i ha canviat fins el punt que «si jo educo com em van educar a mi és evident que no funciona». García va definir els quatre tipus de pares existents i que cada un d’ells «fomenta un tipus de comportament en els seus fills»: l’autoritari, els sobreprotectors, els pasotas i els conciliadors. Els dos ponents, a més, van reconèixer que es busca «sensibilitzar i que el seu projecte d’aprendre a educar pot servir per demostrar que casos com el que s’emetien a Hermano mayor es poden evitar».
