No va caldre esperar gaire temps per veure com el Nou Vial inaugurat a Encamp ara fa gairebé quatre anys –amb l’objectiu de permetre una millor distribució del trànsit al mig de la localitat, així com de la carretera general 2–, convertia una població on tradicionalment anaven a parar milers de turistes que, juntament amb els seus residents l’omplien de vida, en una vila de pas entre les parròquies centrals i les parts altes de país. La construcció d’aquest enllaç entre l’inici del nucli urbà encampadà amb el seu punt d’acabament és l’element al que, tant comerciants com gent del poble, n’atribueixen la seva mort, quasi literalment parlant. Certament decepcionats amb la passivitat institucional davant la desoladora situació, els comerciants van unint forces per revertir-la, dins les seves possibilitats.
En menys d’un lustre, les oficines de Turisme d’Encamp han passat de distribuir adhesius on qualificaven la parròquia com a cor d’Andorra, a haver d’enginyar-se-les per a realitzar activitats que atreguin turistes que abans arribaven per milers i que repetien les seves visites periòdicament.
Amb el tifó que s’enduia els fidelitzats turistes començaven a caure, progressivament, longeus i prolífics negocis avui dia convertits en locals buits i traduïts en una onada de cartells taronges on es notifica el número de contacte dels propietaris dels establiments.
A les queixes per la passivitat institucional i la construcció del vial que ara desvia les visites, s’afegeix el fet que els escassos turistes que la parròquia atreu en l’actualitat es concentren ara en la part alta del poble. És en aquesta zona on es va destinar el punt de sortida del Funicamp. Diversos comerciants consideren que «s’hauria d’haver ubicat en una zona més pròxima al centre en comptes de tot just al punt d’accés a la carretera que passa per fora del poble».
Evidentment, tot plegat s’ha d’emmarcar en un context global de crisi econòmica que expulsava del país bona part dels treballadors de la construcció, col·lectiu que donava volum al nombre d’habitants d’Encamp.
Actuació dels comerciants/ Molts dels comerciants de la parròquia són pessimistes: «Com es reviu un mort?». No obstant, aquest desànim no és la tònica general. De fet, ara fa més d’un any que l’Associació de Comerciants d’Encamp va renàixer per despertar un sector que, més que mort, es troba en estat de coma.
El ressorgiment de l’agrupació va venir ocasionada, precisament, per una de les mesures empreses amb la voluntat de dinamitzar els caps de setmana del poble: el mercat setmanal. Va ser aquesta iniciativa i la voluntat posada en agilitzar els comerços gràcies a la qual van començar a unir-se empresaris a l’Associació de Comerciants, que actualment compta amb una setantena de membres i que promou diversos projectes per tal de revitalitzar la parròquia. A la celebració del mercat setmanal s’ha d’afegir la preparació d’activitas musicals, tallers, degustacions… dins del mateix per atreure gent d’altres parròquies. La Fira que aquest cap de setmana tindrà lloc al parc del Prat Gran, on aquest cap de setmana es produirà una concentració de vehicles i s’hi traslladarà el mercat, són altres exemples d’aquest anhel de recuperar la vitalitat.
No obstant, «aquestes iniciatives són insuficients per dinamitzar la parròquia si el Comú no hi contribueix no només de forma simbòlica», manifesta una comerciant. «Si bé col·laboren amb fer difusió del mercat, també haurien de deixar de treure pistes de petanca, que atreien gent, per posar-hi monuments absurds, o esforçar-se en enllumenar els passejos i ajudar els petits comerciants». Aquesta opinió d’un comerciant encampadà resumeix l’opinió dels seus homòlegs, que confien que l’arribada d’eleccions al mes de desembre comporti dedicació en aquesta preocupació amplament extesa per part de les forces polítiques.
