L’energia va ser la temàtica estrella del segon Congrés de ciència organitzat per la Universitat d’Andorra (UdA). En català, castellà i en francès i posant especial èmfasi en un sector tan important per a l’evolució del planeta com són les fonts energètiques renovables, estudiants d’entre deu i 12 anys de més d’una desena de centres d’Andorra van participar ahir en una trobada emmarcada en el projecte de la Universitat dels Infants, iniciativa impulsada el 2013.
Un total de 320 alumnes dels sistemes educatius andorrà i espanyol, que ara cursen el tercer cicle de primera ensenyança, van exposar davant dels seus companys els seus treballs i experiments científics, amb què, al llarg dels dos primers trimestres del curs, van conèixer la realitat mediambiental que ens envolta –certament preocupant– i les alternatives amb què la situació pot revertir-se gràcies a la contribució de la societat.
La Universitat dels Infants, projecte desenvolupat pel centre d’ensenyament superior del Principat en col·laboració amb el ministeri d’Educació, es vol donar empenta a la responsabilitat social universitària mitjançant la inclusió dels infants del país en les activitats de l’UdA.
Eric Jover, recentment nomenat conductor de la cartera dedicada al sector educatiu, va estrenar-se en el seu càrrec inaugurant aquest esdeveniment simbòlic perquè englobava diversos actors dels que ara haurà de tenir cura, des de nens fins a joves, passant per mestres i professors.
El premi que els nens obtenen amb la participació en aquesta jornada és l’intercanvi de coneixements amb altres estudiants de cinquè i sisè de primària. A més, van tenir també l’oportunitat d’interactuar amb estudiants que, en l’actualitat es troben cursant el bàtxelor en ciències de l’educació per l’UdA, alguns dels quals van contribuir en l’execució dels treballs i preparació de les exposicions, així com donant suport a l’hora de sortir a l’escenari.
Durant la diada estudiantil desenvolupada ahir no van faltar els riures així com el nerviosisme es va fer pal·lés en les veus tremoloses dels expositors. Malgrat l’ansietat preliminar, la inquietud passava amb les riallades causades pels típics errors escènics, que feien esvair la intranquil·litat i engrescaven els investigadors a continuar amb l’exposició de l’esforç fet els darrers mesos.
Diferents grups composats per entre quatre o més d’una desena de petits científics –demostrant la capacitat de treballar en equip, un altre dels valors que aquesta mena d’actes pretenen desenvolupar–, van presentar un total de 13 projectes. Les idees centrals van tractar des l’ús d’energies netes per la creació de llum o calefacció, fins la resposta a preguntes com «Més hores de sol equivalen a més calor?». Segons les investigacions dels estudiants, que no només es van centrar en analitzar el que succeeix a Andorra, sinó que també van explorar les hores de sol i temperatures de ciutats com Reykjavík o Londres (que «es troben a la mateixa alçada meridional que el Principat»), les conclusions donen a entendre que la resposta és relativa; tot i que arreu, durant dos dies l’any, cada país té dotze hores de claror i unes tantes de nit, la temperatura dependrà de la localització.
Per al desenvolupament de les investigacions, els estudiants van fer ús de les noves tecnologies però també van haver d’acudir a les maneres de fer tradicionals: els càlculs mentals van superar les màquines quan aquestes no responien. A més, alguns dels grups van construir maquetes amb què van il·lustrar les seves pesquisses. Els membres d’una classe de l’Escola Andorrana d’Ordino, per exemple, van construir, mitjançant dues branques, taules de fusta i un tap, un molí que, gràcies a la força motriu que neix del moviment de les seves aspes provocat pel vent, pot generar electricitat.
El congrés, que cerca estimular la curiositat científica dels nens, va tancar amb una intervenció dels Clowntífics: «Experimentem amb ciència».
L’objectiu de tot plegat resideix en apropar universitat, nens i coneixement, així com facilitar espais de diàleg per intercanviar inquietuds, potenciar relacions i apropar els nens dels diferents centres escolars del país. Finalitat assolida amb la paella popular que tots plegats van compartir a l’hora de dinar.
