El dia d’avui està reservat a la reflexió. A la necessitat d’aclarir els pensaments per tal de fer una tria responsable, per recapacitar sobre una decisió que no només influenciarà sobre el nostre propi futur proper sinó sobre el d’una societat en què, de 76.949 persones sensades el 2014 (segons dades del Departament d’Estadística del Govern d’Andorra), 24.512 tenen la capacitat de participar en la gens menyspreable responsabilitat d’escollir les 28 persones sobre les que, els propers quatre anys, recaurà la tasca de menar el Principat.
És precís, no obstant, reservar un instant per a rumiar sobre la contribució del col·lectiu civil en aquesta conducció que demà emprendrà –o no– un nou timoner. La Federació de la Gent Gran ho veu clar: «la nova legislatura que s’encetarà properament hauria de cercar el consens entre les forces polítiques i el teixit social», i així ho va transmetre a totes i cadascuna de les forces que demà s’enfronten a les urnes. Ara és el seu torn.
La Federació manifesta obertament i de manera contundent el seu rebuig vers les modificacions de la Llei de la seguretat social que entrarà en vigor el mes entrant. La primera reivindicació apel·la al que, més que una necessitat, s’hauria d’imposar com a dogma, i és que «les prestacions han d’anar d’acord amb les necessitats de les persones» en comptes «d’estar subjectes a les disponibilitats pressupostàries». El col·lectiu que aplega la gent gran d’Andorra considera que la modificació de la Llei de la Seguretat Social comportarà un evident i greu deteriorament de les pensions de jubilació, pel que va transmetre, mitjançant un comunicat de premsa, les mesures causants del seu descontentament.
Són 17 els punts de discrepància, i es mouen entre el refús a la percepció d’un salari inferior al mínim després de cotitzar durant més de 40 anys sense opció a millorar i que, no obstant, pugui obtenir-se un sou equivalent al mitjà tot i no haver participat mai de les arques de la CASS, i l’oposició a les retallades i a les rebaixes per als plans de pensió privats que, segons afirmen, «debiliten els serveis i les prestacions públiques».
Entre ambdues protestes es troba la indignació pel fet que la nova norma contempli la rebaixa del capital per defunció actual o el desacord amb el fet que, en cas d’enviduar abans dels 50 anys la pensió sigui temporal i no vitalícia com succeiria de ser major. També es mostren indignats pel fet que els canvis en el reglament no contemplin donar suport a la dependència però, per contra, canviï la revisió de l’import de les pensions en funció de l’IPC per una fòrmula que, per a la Federació, suposa en definitiva «una congelació encoberta».
A més de les modificacions a les que s’oposen, el sector també sol·licita la urgent reorganització «de tot el sistema sanitari» perquè l’assegurat pagui només el percentatge que li correspongui.
La junta directiva de l’agrupació tanca el comunicat demanant que «les lleis siguin senzilles, precises i aplicables alhora que els reglaments permetin fer més àgils els processos» i «adequar els reglaments a les necessitats de les persones i no a la inversa, amb pragmatisme i rapidesa».
Les formacions polítiques prometen a la gent gran incentivar la democràcia participativa/ Després d’estudiar i fer un anàlisi exhaustiu de la nova Llei de la seguretat social, la junta directiva de la Federació de la Gent Gran va recollir en un redactat tots els punts als que s’oposen pel fet de minvar els drets fonamentals de les persones. Aquest document va ser enviat a totes les formacions polítiques que, a més, van rebre la visita del director del col·lectiu, Simó Duró, qui els va transmetre en persona les divergències dels padrins amb les modificacions. Tots i cadascun dels representants dels partits van assegurar a la gent gran del país que potenciarien la democràcia participativa, una de les seves principals demandes. Segons informa la Federació, «en general els plantejaments van ser ben acollits».
DA va condicionar les sol·licituds a les futures disponibilitats financeres, mentre que el PS els va remetre a les esmenes presentades quan es debatia la llei, totes desestimades.
Els Liberals i SDP van coincidir en la voluntat de potenciar un consens entre tots els partits per reordenar i reformar el deficitari sistema sanitari actual.
