- La defensa al·lega que les proves són insuficients per associar els processats a una banda internacional
MARISA DA COSTA
ANDORRA LA VELLA
- Un dels acusats entra ahir als jutjats per la porta del darrere acompanyat per dos agents del cos de Policia Foto: TONY LARA
Amb una hora de retard i més d’un any i quatre mesos després de la successió dels fets, la sala 3 de la Batllia va acollir ahir la primera vista oral per jutjar el robatori a la joieria Cellini situada a Escaldes-Engordany. Tres dels processats van confessar la seva culpabilitat tan bon punt els va arribar el torn de paraula. El quart presumpte implicat va mantenir la seva innocència i va defensar que les trobades amb els altres tres processats són només fruit de coincidències. El Ministeri Fiscal i l’acusació particular van desestimar els arguments i, «entenent la participació de tots quatre acusats en delictes contra el patrimoni, per la usurpació d’identitat i per la pertinença a una banda internacional organitzada, se’ls ha d’aplicar una condemna exemplar perquè les circumstàncies no es repeteixin». Considerant que tres dels acusats no superen l’edat dels 21 anys, ambdues parts sol·liciten sis anys de condemna per als dos dels autors confessos que, a més, es van identificar amb el document de terceres persones, i cinc anys i mig per al tercer participant, que es va identificar degudament. Per al major de 21 anys, l’únic que va mantenir que no havia participat del robatori i al que els treballadors de la joieria no van identificar durant l’atracament, es reclamen nou anys de presó. Les parts acusatòries requereixen a més l’expulsió definitiva de tots quatre del Principat. Per la seva banda, l’acusació particular exigeix el retorn dels 439.438,60 euros als seus clients (la quantia total que la joieria calcula que se’ls va sostreure el setembre de 2013), a més del reembossament de les despeses judicials invertides en el procés.
A més dels acusats, una vintena de persones –entre testimonis i policies– van passar per l’estrada per presentar davant dels jutges les declaracions que ja varen exposar el 19 de setembre del 2013 i els dies consegüents als fets.
Els fets, segons els acusats/ Els acusats van coincidir en afirmar que els tres executors confessos no coneixien anteriorment a l’altre imputat, si bé van reconèixer haver coincidit a Bèlgica, on van ser controlats per la policia local en considerar que mantenien una actitud sospitosa prop d’una benzinera. No obstant, el fet no va anar més enllà d’un control. Això va succeir unes sis setmanes abans que els quatre no es trobessin «casualment» en un pàrquing d’Andorra, on «només van intercanviar un GPS perquè els tres autors del robatori necessitaven diners i el presumpte col·laborador, l’aparell.
El primer en prestar declaració va ser el lituà major de 21 anys, qui va mantenir en tot moment la seva innocència. Segons va declarar l’acusat, hauria arribat al Principat amb el seu vehicle propi, de matrícula britànica, el dia 18 de setembre. Va respondre taxativament de forma negativa quan va ser qüestionat per la seva implicació en el robatori per part de la fiscalia. Tanmateix, sí va reconèixer el seu pas per la joieria Cellini «la tarda del 18 de setembre, perquè cercava una joia» per a la seva parella. En aquest sentit i com més tard van reafirmar els treballadors de la botiga, va assegurar que no li havien interessat els preus i que per tant només es va estar a la botiga entre cinc i deu minuts. Pel que fa a la seva trobada amb els tres autors confessos i l’existència d’un vincle entre tots quatre, va apuntar que havia estat tot una coincidència i que el telèfon mòbil que li van entregar juntament amb el GPS només va ser un oblit d’un dels tres autors dels fets.
Per la seva banda, el grup que ahir va admetre haver entrat a la joieria emprant armes de plàstic adquirides en una botiga de joguines emportant-se un botí de quasi bé 440 mil euros (que encara no han aparegut), van subscriure l’un darrere l’altre els arguments presentats pels seus acompanyants. Tots ells van corroborar la versió dels fets prestada pels altres processats i van emparar la innocència de l’individu que no va ser identificat pels treballadors el dia del robatori.
Tot i que tant l’acusació com el jutge van intervenir repetides vegades amb la intenció d’extreure informació sobre el vehicle amb què aquestes tres persones haurien arribat al país, no en van treure aigua clara. Tampoc no van arribar a treure conclusions sobre el paratge actual del botí. Els imputats van reconèixer haver furtat les joies i anat a la muntanya a canviar-se la roba un cop comès el delicte però no van contestar sobre l’indret on van deixar l’extret ni sobre el vehicle que suposadament van abandonar per agafar separadament dos taxis que els havien de duur fins al Pas de la Casa quan van ser aturats i detinguts per les patrulles desplegades arreu del país.
El cas queda vist per a sentència i el proper 4 de març a les 12 del migdia es decidirà el futur dels processats. Les parts acusatòries van afirmar que «entenen que els processats són responsables d’un delicte major per robatori amb ús d’arma, d’un delicte menor per usurpació d’identitat i per ser membres d’una banda internacional organitzada» i per tant demana nou i sis anys de condemna.
Els magistrats de la defensa dels autors confessos, per la seva banda, van acceptar dos anys pel delicte major de robatori però van demanar l’absolució per pertinença a una banda organitzada per falta d’indicis incriminatoris. Per al que va presentar el seu passaport real, es van demanar un any i mig de presó. I per a tots ells, l’expulsió de cinc anys del país.
La defensa del presumpte implicat en el robatori, pel seu costat, en va demanar l’absolució «perquè cal exigir requisits fonamentats per condemnar a aquesta persona» i, per contra, els indicis són insuficients i no proven la implicació d’aquesta quarta persona en el robatori.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
