El Principat comptabilitza fins a 17 morts i 19 ferits a causa d’una allau els darrers 40 anys, sent el fenomen que més víctimes ha causat al país des de l’any 1975. La majoria d’aquestes esllavissades van ser desencadenades pels mateixos muntanyencs accidentats. Aquesta és una de les dades que es mostren a l’exposició L’allau d’Arinsal organitzada pel Centre d’Estudis de la Neu i la Muntanya (Cenma) que es va inaugurar ahir a la Massana i que té com a objectiu recordar el despreniment «excepcional» que va tenir lloc el 8 de febrer del 1996 i fer un «viatge divulgatiu» per analitzar aquest fenomen natural. Segons el Cenma, el fet que cada dia es practiquin més esports d’hivern fora de pista «implica que el nombre de persones exposades a aquest fenomen natural sigui cada cop més elevat».
Per tal de millorar la seguretat d’aquests esportistes, el centre està ultimant l’Escala de Classificació del Terreny d’Allaus (ATES), un projecte que classificarà els terrenys segons el seu risc de ser afectats per una allau. La iniciativa dotarà als usuaris de més informació quantitativa i d’un millor coneixement de la zona per planificar itineraris i activitats d’hivern. La intenció és que el projecte estigui acabat el proper gener i que es pugui consultar en diferents formats: per tauletes, per mòbil i en panells informatius.
Les grans allaus / L’exposició també recorda algunes de les grans allaus del país, més enllà de la d’Arinsal. Així, els arxius recullen el despreniment del 7 d’abril de 1718 a Soldeu, que va matar cinc persones i diversos caps de bestiar o l’allau al Casamanya l’any 1855 que va arrasar moltes hectàrees de bosc. També es té constància d’una allau de grans dimensions a la canal del Nicolau el 1940 que va tallar més de 200 metres de la carretera d’accés al Serrat o el fenomen que va tenir lloc a la Gavatxa del Pas de la Casa el 1971 i que va matar una infermera del centre d’atenció hospitalària.
El comissari de l’exposició, Marc Pons, va explicar ahir que «el risc d’allaus és freqüent i estès a gran part del territori del país com Soldeu o Arcalís» però va assegurar que actualment «s’han aconseguit grans millores de seguretat i protecció». En aquest sentit, va explicar que actualment s’utilitzen, per exemple, diferents tècniques que permeten provocar petites allaus controlades per «netejar la zona i controlar el risc».
