Posar en comú els diferents models i debatre sobre els reptes de futur que es volen aconseguir de forma unificada. Aquests van ser els principals objectius de la primera trobada d’aules sènior de la Xarxa Vives d’Espanya, França i el Principat, una iniciativa promoguda des de la Universitat d’Andorra i que durant dijous i ahir va aplegar 10 de les 21 que conformen la Xarxa.
Pel que fa als objectius a assolir de cara al futur, el director de l’Escola d’Informàtica i Gestió –a més de professor de l’Aula Magna–, Florenci Pla, va detallar durant l’acte de cloenda, que una de les prioritats, «sempre que es compti amb el suport del fons europeu», serà estudiar la possibilitat de fer mobilitats a universitats estrangeres. En aquest sentit, Pla va recalcar que «el projecte europeu ha d’anar en aquesta línia», i va afegir que «ara cal veure si anant tots plegats podem aconseguir alguna mena de fons europeu per tirar endavant aquesta proposta».
Amb tot, Pla va explicar que la trobada ha servit per «demostrar que es poden fer coses de forma conjunta», i un fet que ho evidencia és l’acord assolit durant la trobada consistent en què les deu universitats presents s’hagin compromès a crear un grup de treball dins la Xarxa Vives, el qual es mantindrà obert perquè també s’hi puguin sumar les onze universitats restants. «El grup de treball ha de marcar els eixos a seguir per poder estandarditzar i regular el tipus d’aula magna que volem en un futur», va admetre. Actualment, l’Aula Magna d’Andorra treballa amb uns 40 alumnes per any, una xifra que després d’un augment progressiu, s’ha estabilitzat.
