L’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) no té potestat per bloquejar els comptes dels més de 2.000 clients que segueixen atrapats a BPA. Així ho afirmen les dues advocades que lideren la Plataforma d’Afectats de BPA, Anna Solé i Gema Martínez que, segons van assegurar ahir en declaracions a EL PERIÒDIC, l’organisme «s’està extralimitant a les seves funcions» i fins i tot, van subjectar, «podria estar comenten un delicte penal». Solé i Martínez van explicar que únicament es podria procedir al bloqueig dels comptes de forma legal si la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra (Uifand) ho estigués investigant i només durant cinc dies, ja que després ho hauria de traslladar a la fiscalia i seria només un batlle el qui tindria la facultat per prendre aquesta decisió. Malgrat el que diu la llei però, dos milers de persones segueixen sense saber si són o no lícits i sense poder tocar els seus diners des del passat 11 de maig, quan es va obrir Vall Banc i es va fer el primer traspàs de clients.
Tal com informava l’AREB en un comunicat datat a 21 d’abril, aquells clients no traspassats podran ser-ho «més endavant, sempre que acreditin que són aptes per formar part de la nova entitat per complir amb els requeriments de prevenció de blanqueig i finançament del terrorisme». Les advocades apunten però, que cap dels clients que han acudit a la Plataforma té oberta cap instrucció penal ni està sent investigat per la Uifand i, per tant, no se’ls pot blocar els diners durant més d’un any. Únicament, van exposar, se’ls reté per falta de documentació que, al mateix temps denuncien ja haver entregat amb anterioritat.
pèrdua de documents/ A les persones que no van ser transferides a la nova entitat, se’ls va demanar que aportessin més documentació amb l’objectiu de transferir-les a Vall Banc el més aviat possible. Els afectats van portar dita informació a una de les dues oficines de BPA que encara estan operatives i des d’allà es va enviar a PricewaterhouseCoopers (PwC), que és l’organisme que finalment s’encarrega de fer l’auditoria dels comptes en qüestió.
A dia d’avui però, els clients no han estat traspassats perquè, tal com reivindica el col·lectiu, la documentació que van entregar s’ha perdut durant el procés de custòdia i ara els tornen a requerir papers que ja van facilitar en el seu moment. «El 100% dels nostres clients als quals se’ls requereix documentació ja l’havien entregat», van manifestar i van recordar que es tracta de «dades sensibles que no tindrien perquè donar».
Solé i Martínez també van assenyalar que, en aquest cas, els gestors del banc intervingut exerceixen només com a nexe entre clients i PwC i que un cop han enviat la informació, BPA en perd el control. Per les advocades doncs, seria l’auditora la que hauria extraviat aquesta informació allargant així, encara més, el procés de migració. PwC ho nega i dóna les culpes als gestors de l’entitat bancària.
Martínez va apuntar que l’únic capaç de desencallar aquesta situació és el Govern ja que és qui té contacte directe amb PwC i qui hauria de garantir un protocol que agilitzés la migració. «A nosaltres ens costa arribar-hi jurídicament ja que no hi ha cap acció amb Price», aclaria. I afegia també que desconeixen els criteris que està seguint l’auditoria i consideren que «no tenen res a veure amb la realitat del nostre país».
El procediment del traspàs/ Un cop la documentació arriba als auditors, són ells els encarregats d’estudiar-la i decidir si el compte és o no lícit i per tant, si passa o no a l’anomenat banc bo. Un procés que requereix temps i efectius. En aquest sentit, el col·lectiu d’afectats també es queixa de la falta d’efectius de l’auditora que provoca «que no tinguin temps per validar tota la documentació i fa que el procés s’allargui i no sigui gens àgil».
Finalment, i sempre i quan PwC qualifiqui d’apte el compte, la decisió es passa a una comissió formada per membres de l’auditoria, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) i de l’AREB. És aquí on s’aprova per majoria i a mà alçada si la persona en qüestió passa al nou banc. «Aquest procediment és massa llarg i s’ha de fer client per client. Si tenim en compte que n’hi ha més de 2.000, la migració no s’haurà acabat ni d’aquí tres anys», opinava Solé. Amb tot, de moment segueix sense estar fixada cap data per dur a terme el segon traspàs.
Per tots aquests motius, la Plataforma va anunciar que «començarem amb les querelles». «Els tribunals haurien de ser l’última opció però haurà de ser la primera», sentenciava Martínez ja que «acudir a un jutge sembla que és l’única manera de demostrar que no té sentit que els comptes estiguin bloquejats durant 16 o 17 mesos» Tot i així, van reconèixer que no és un procediment senzill perquè requereix tant d’un esforç econòmic com emocional «ja que no deixa de ser que un ciutadà s’hagi de querellar contra el Govern».
