Dotze anys i mig després, Andorra torna a aconseguir una victòria oficial, la segona de la seva història. Queda molt lluny aquell gol de Marc Bernaus que va servir per derrotar a Macedònia. La selecció va vèncer amb tots els mèrits a una Hongria que es va veure superada.
Qui va generar perill de sortida va ser el conjunt andorrà, molt segur de si mateix en tot moment. Tenia molt clar el que havia de fer. Ludo era el primer en provar-ho amb un xut que s’escapava per sobre el travesser. Pujol va intentar-ho del mig del camp, però sense sorprendre a Gulacsi. El bon posicionament va tenir premi. Rebés recuperava una pilota al mig del camp. Alàez la conduïa per passar a la línia de fons cap a Txus, que evitava al darrer moment que la pilota sortís per realitzar una centrada al segon pal, on Rebés es trobava tot sol i rematava de cap bombejat al pal llarg, lluny de l’abast del porter, que només podia mirar com l’esfèrica picava al pal i entrava. S’obria un nou panorama. Andorra va seguir igual de seriosa sobre el terreny de joc. Els magiars no sabien com obrir la teranyina local. I un cop que ho van aconseguir es van trobar amb un gran José Antonio. Toth assistia dins l’àrea a Eppel, que etzibava un xut potent al que va respondre el porter amb una mà providencial per enviar el cuir a córner.
A la segona part els magiars van pressionar, perquè necessitaven fer-ho tenint en compte el marcador, però els hi mancaven idees. Jugaven més amb el cor que no pas amb el cap. Gyurcso rematava d’inici excessivament elevat. La millor ocasió visitant fins llavors va ser una pilota al travesser que enviava Lima en provar de rebutjar la pilota. Dzsudzsak es mostrava com el més incisiu en facetes ofensives. Un xut seu fregava la fusta. José Antonio estava pletòric sota pals i aturava per baix la rematada de Balogh. Igual d’atent estava amb el potent tir de Dominik Nagy, que amb els punys rebutjava a córner.
Físicament Andorra començava a patir i va endarrerir línies, però va saber treure el millor de dins per no haver de passar-ho malament, perquè la intensitat que posava al camp permetia mantenir-se segur, davant un rival que cada cop tenia més pressa. Gyurcso ho prova de nou i es tornava a trobar amb José Antonio. Els andorrans se sentien còmodes i en facetes ofensives no insistien. A un quart d’hora pel final Pujol, en una falta lateral, rematava directament i va provocar un bon ensurt al porter. La darrera va ser de Dzsudzsak i una mà prodigiosa de José Antonio, un altre cop, desfeia l’ocasió. La festa va ser complerta perquè Ayala va poder sortir al camp i ajudar a sumar una victòria històrica. Amb el xiulet final l’alegria va ser total sobre el terreny de joc. A l’altra banda, quan els jugadors hongaresos van anar cap als seus seguidors, aquests els van increpar i fins i tot els van llançar alguna ampolla. Ara ja no caldrà recordar aquell triomf de fa més d’una dècada davant Macedònia com un fet excepcional, perquè la segona ja és un fet. Aquest és el quart punt que suma de manera consecutiva la selecció, després de l’empat davant les illes Fèroe.
Dia d’emocions / Ildefons Lima iguala el rècord d’internacionalitats d’Òscar Sonejee, amb 106. En tot aquest temps mai havia aconseguit guanyar un partit oficial. I ara, per fi, ho fa realitat. «Per nosaltres és molt complicat aconseguir això i esperem que la gent valori el mèrit que té, perquè són professionals i nosaltres som amateurs», indica el capità. Va ser un dia especialment emocionant per a Josep Manel Ayala, que s’acomiada del combinat nacional amb un triomf. «Estic molt emocionat perquè arribar a l’últim partit, el de la retirada, i no haver-ne guanyat cap oficial fins ara, quin major comiat es pot tenir que aquest».
El president de la Federació Andorrana de Futbol, Víctor Santos, remarcava que «ja fa molt de temps que diem que això podia arribar» i aquest triomf «demostra la feina que estem fent de fa molts anys», confiant i donant entrada als valors nacionals. «La joventut ve pressionant molt fort i cada dia fan més esforços» per guanyar-se el lloc a l’absoluta. Santos no vol que es desfermi l’eufòria. «Hem de tenir els peus a terra» i seguir en la mateixa línia de treball.
Una victòria davant un rival com Hongria «és una petita heroïcitat. Els he dit als jugadors que som un petit país que l’heu fet una mica més gran», exposava el cap de Govern, Toni Martí, que sentia «molta emoció perquè hem picat molta pedra» durant molts anys, amb resultats que no arribaven: «Quantes vegades hem estat allà patint, sense guanyar». És la segona victòria de la selecció i «un gran moment històric pel futbol andorrà».
Koldo Àlvarez: «Feia dies que hi anàvem al darrere»
Moltes emocions passaven per dins el cos del tècnic. «És un dia inoblidable per molts aspectes. La victòria és un d’ells, i s’ha de reconèixer l’esforç que fan els jugadors», afirmava. El triomf arriba després de seguir una línia ascendent a nivell de joc als últims enfrontaments. «Feia dies que hi anàvem al darrere. Tot ha anat de cara» i amb aquests tres punts «s’aconsegueix el que tan volíem». El seleccionador sent una «alegria per veure tanta gent feliç i que els nens petits vegin que algun dia poden estar al camp», ja que confia en els joves, perquè «han de ser un exemple per a la resta i es deixen l’ànima», i per això els fa entrar. La victòria dona «credibilitat» i demostra que «el camí és el correcte». Aquí no volen aturar-se i toca «millorar fora de casa», per seguir progressant i «posar-nos una fita més alta».
