El ministre de Transformació Digital i Funció Pública, Marc Rossell, ha valorat positivament que la prohibició dels telèfons mòbils i altres dispositius personals als centres educatius s’incorpori amb més pes dins la futura llei de protecció dels menors en l’entorn digital. Lluny de presentar-ho com un canvi de rumb, Rossell ha defensat que la mesura “va en la mateixa línia” del plantejament inicial del Govern i que, en tot cas, serveix per reforçar el missatge de prevenció davant una problemàtica que, segons ha admès, és cada vegada més present.
El titular de Transformació Digital ha explicat que aquest punt s’ha treballat conjuntament amb el Ministeri d’Educació, tot recordant que la qüestió ja figurava dins d’un pla específic al qual el projecte de llei feia referència. Ara bé, arran del treball parlamentari i de les esmenes presentades, s’ha optat per treure aquesta previsió del pla i portar-la directament al cos de la llei, amb l’objectiu de donar-li “més importància” i fer arribar un missatge “més clar” tant a les famílies com als docents.
En aquest sentit, Rossell ha insistit que no hi ha cap contradicció entre el text inicial i les esmenes, sinó una voluntat d’enfortir-ne l’abast. «No és una contradicció, tot el contrari, és donar més força i potser un missatge més clar de cara a tots els pares i a tots els docents que aquest tema és important», ha afirmat. Segons el ministre, la incorporació d’aquestes limitacions directament a la llei reforça les eines de prevenció i protecció dels menors davant dels riscos associats a l’ús de les tecnologies.
«No és una contradicció, tot el contrari, és donar més força i potser un missatge més clar de cara a tots els pares i a tots els docents que aquest tema és important» – Marc Rossell
Tot i això, Rossell ha volgut remarcar que el projecte de llei es va redactar inicialment amb una certa prudència, precisament perquè la tecnologia evoluciona molt ràpidament. Per aquest motiu, el Govern va evitar fer un llistat massa tancat de tecnologies o de tipologies d’abusos, ja que aquests elements poden quedar superats amb el pas del temps. Amb les esmenes, però, Rossell destaca que el el text guanya concreció en alguns àmbits sense perdre, segons el ministre, l’objectiu de fons que és protegir els infants i adolescents en l’entorn digital.
“Al final no estem canviant el fons, estem precisant, donant molt més detall i enriquint una llei”, ha defensat Rossell. En aquesta línia, el ministre ha considerat que totes les aportacions que es facin des del Consell General han de servir per millorar una norma que ha qualificat de “molt necessària”.
Un paper de suport, no de decisió
Més enllà del debat sobre els dispositius electrònics, Rossell també s’ha referit a les esmenes que diversos grups parlamentaris han presentat per redefinir el paper d’Andorra Digital dins de la futura llei. Algunes de les modificacions plantejades busquen, precisament, limitar la capacitat de la societat pública a l’hora d’impulsar mesures vinculades a la protecció dels menors i deixar clar que el lideratge polític correspon al Govern i a la Comissió Nacional de la Infància i l’Adolescència.
Rossell, però, ha tret ferro a la polèmica i ha assegurat que el debat respon principalment a una qüestió de redacció. Segons el ministre, la voluntat del Govern sempre ha estat que Andorra Digital actuï com a «facilitador» i com un actor d’acompanyament, aportant coneixement tècnic, informes i recomanacions als ministeris competents, però sense substituir-los en la presa de decisions. En aquest context, el ministre ha recordat que l’entitat ja desenvolupa aquesta funció a través del Centre de Benestar i Competències Digitals i gràcies als contactes que manté amb organismes internacionals com la Unió Internacional de Telecomunicacions i amb les principals empreses tecnològiques.
Precisament, el projecte de llei aprovat pel Govern preveia que Andorra Digital liderés les accions d’acompanyament, formació i suport a famílies i centres educatius en matèria de benestar digital. «A vegades depèn de es com llegeixes el text», ha argumentat Rossell, que ha defensat que les esmenes impulsades durant el tràmit parlamentari serveixen per aclarir que «el Govern sempre és qui pren les decisions».
