Va començar la temporada a la banqueta de l’FC Andorra, però per desavinences amb la directiva van separar els camins. Diumenge era al camp de l’Energia per veure el decisiu partit contra la UE Sants. Coneix com pocs el vestidor tricolor, i tot i la derrota se sent orgullós de la temporada de l’equip i de com han afrontat el fatídic esdeveniment de la mort d’Emili Vicente.
«Al futbol d’avui en dia només val el resultat sense tenir en compte altres consideracions que sense dubte són més importants: els petits detalls que es treballen dia a dia. Aquests petits detalls, que sovint passen desapercebuts, han sigut el secret del vestidor del FC Andorra», valora Ruiz, recordant que «moltes vegades parlem, amb frivolitat, dels valors al món del futbol, respecte, solidaritat, humilitat, tolerància i fidelitat. Se’ns omple la boca convençuts de tenir-los presents cada vegada que competim, però la majoria de les vegades, per no dir sempre, prioritzem el resultat per sobre de tot, oblidant, el que és realment important».
Davant el Sants, els jugadors i els entrenadors que es van fer càrrec de l’equip, Eloy Casals i Richard Imbernón, «ens va donar una lliçó del significat d’aquests valors que tan sovint oblidem. Tenien la difícil feina de sortir al camp per aconseguir l’objectiu pel qual han lluitat tota la temporada, l’anhelat ascens a Tercera Divisió». Davant un moment emocionalment complicat, van «lluitar contra l’amargura i el dolor que suposava sortir al camp a competir sense la presència del que fins aleshores havia estat el director d’orquestra, sense les instruccions serenes, pausades i tranquil·litzadores del míster, sense la por escènica que, només amb la seva presència, generava als rivals un home de la seva vàlua i experiència».
No van poder aconseguir la victòria. Hi havia «massa handicaps per superar. Però aquest grup va demostrar que és diferent a la resta, que quan més gran és el repte, més motivat i convençut està d’aconseguir superar-lo, va demostrar amistat sincera, sentiment per la samarreta tricolor, respecte pel contrari, per la nostra afició i per l’afició rival, humilitat en l’entrega, solidaritat en l’esforç, tolerància en les errades i fidelitat a un estil, l’estil de l’Emili». Considera que l’FC Andorra és «un equip d’èxit, que pot dir amb orgull que ha aconseguit triomfar» tot i no haver pogut assolir finalment l’ascens, perquè «poden haver equips que tinguin millors jugadors, però mai uns jugadors formaran tan bon equip». Ruiz confia que en el futur sigui possible perquè «el futbol sempre dona una altra oportunitat».
