Final de temporada molt difícil per a l’FC Andorra. A l’últim partir es va dissoldre del tot la possibilitat de pujar a la Tercera Divisió. Ja només queda pensar en la temporada vinent, en el pròxim projecte, que permeti com a club seguir donant passos endavant. La plantilla destaca, especialment, la unitat del vestidor després de tot el que han hagut de conviure i lamenten que al final s’hagi escapat l’ascens.
Els jugadors van quedar molt tocats quan va finalitzar el partit contra la UE Sants. Volien dedicar l’ascens, o les opcions de pujar, a qui fou el seu entrenador, Emili Vicente. Aquest és el pitjor tràngol que han hagut de suportar. Però al llarg dels mesos també s’han anat succeint diferents fets. Des de la marxa a inici de curs de Justo Ruiz i el seu cos tècnic, a lesions de llarga durada d’algun dels membres i també problemes de salut dins el grup. Sebas Gómez, el capità de l’FC Andorra, admet que «som un equip que hem passat moments molt difícils, sobretot el succeït més recentment. Tenim un malestar a sobre perquè ho hem tingut molt a prop i se’ns ha escapat. Segurament amb el pas dels dies ens adonarem de la temporada que hem fet, que l’equip sempre va estar a dalt, donant la cara partit rere partit, i ens hem sobreposat a una de les situacions més tràgiques que pot viure una persona i encara així, vam fer més que mai grup i vam estar fins al minut 90 del darrer partit per posar-nos a la promoció».
Al camp de l’Energia contra el Sants «ho vam intentar fins el final, ens vam recuperar del gol rebut a la primera part, que anímicament ens va tocar una mica, però vam donar la cara, vam marcar i estavellar una pilota al pal. No se li pot demanar més a l’equip». Van anar de menys a més. «A la primera part ens van pressionar molt, sent intensos, però sense ocasions excessives. Nosaltres estaven ben col·locats al darrera, sense crear oportunitats, però amb el gol ells van anar enrere, teníem més espais amb més possibilitats de fer circular la pilota i a l’última mitja hora vam ser molt superiors. Si haguéssim aconseguit el segon gol ningú s’hagués estranyat», afirma.
Una família al vestidor / L’objectiu pel que es va lluitar al llarg dels mesos no es va aconseguir, però a la plantilla en treuen una visió optimista tot i la decepció viscuda diumenge. «És molt positiu perquè fa molt temps que l’Andorra no estava allà dalt com ho hem fet aquesta temporada. I, a més, tenint en compte que han passat moltes coses. Des de la marxa al començament de Justo a ara la mort de l’Emili. Hem passat moments molt durs i només es pot entendre que els haguem superat perquè som una família, un grup molt unit. Sense aquest vestidor tot hagués estat molt diferent segur. Els que portem uns anys al club i els que s’han anat incorporant estem molt units, és increïble el que es viu», assegura Ludovic Clemente. Les últimes dues temporades l’FC Andorra ha estat en posicions capdavanteres i «cada cop estem més a prop de l’objectiu de pujar a Tercera. Fins a l’últim segon ho hem estat lluitant i de cara a la pròxima temporada seguirem treballant per fer-ho possible, perquè el club s’ho mereix».
En un sentit similar es pronuncia Ferran Pol. «Ha estat un any complicat amb tot el que ens ha passat. Tenim la sort de ser una família i sempre ens hem mantingut units, que ens ha permès als jugadors sortir a cada partit al màxim», assenyala el porter. Tot són experiències i «crec que l’any vinent ho aconseguirem. L’Emili s’ho mereix i ens dona un argument més per guanyar cada partit i assolir l’objectiu». La irregularitat al tram final del curs els va fer escapar les opcions de ser líders: «Si haguéssim tret algun punt dels partits que vam perdre últimament hagués estat tot diferent, però no podem estar mirant enrere i hem de fer-ho endavant». Se centra únicament en el futur tenint en compte totes les circumstàncies de la darrera temporada. «De tot se n’aprèn i aquesta temporada hem conegut més la categoria. S’ha de valorar el que hem fet bé i malament i aprendre, per saber minimitzar al màxim els errors i seguir millorant en allò que fem bé», assegura Pol.
Empatar davant el Sants i no poder accedir a la promoció d’ascens va ser decebedor. «Vam marxar tristos, però amb el convenciment que ho havíem donat tot al camp. L’equip va donar la cara», afirma Marc Ferré, subratllant que «veient l’objectiu que ens havíem posat a inici de temporada i tot el que ha passat, considero que podem fer un balanç molt bo». Aquesta temporada «hem guanyat més que no pas el que hem perdut. Hem passat per circumstàncies difícils i sobretot la mort de l’Emili. Pitjor que això no hi ha res. Ens ha fet estar a tots molt més junts encara i s’han vist els valors del grup. Als bons moments hi és tothom, però quan les coses van malament és quan realment es veuen les persones. Sé que passi el que passi puc comptar amb els companys». Amb tot, «valoro molt que hem sabut competir fins al final estant a dalt. És un pal quan has estat tan a prop, perquè hem treballat molt per aconseguir-ho i per honorar tot el que l’Emili va fer per nosaltres».
