L'Automòblic Club d'Andorra ha elaborat quatre informes anyals des del 2014 amb l'objectiu de que Andorra progressi i es converteixi una ciutat moderna i de referència quant a mobilitat.
Els quatre dossiers no són més que projectes amb recomanacions viables d'aplicar demostrades amb una infinitat de dades. L'entitat que presideix Pujal té els informes a disposició de les administracions públiques, que en alguns casos han fet cas als consells dels dossiers Imaca i en d'altres, no gaire.
L’informe Imaca sobre els passos de vianants no qualla
L’informe Imaca publicat el 2012, la temàtica estrella del qual van ser els passos de vianants, no va provocar gaire conscienciació en les administracions, possiblement perquè era el primer i ningú se’l va prendre seriosament.
L’ACA té clar que el vianant està a dalt de tot de la piràmide de mobilitat però també que les infraestructures del Principat estan dissenyades a l’inrevés, en benefici del cotxe. D’aquí que destinessin els seus esforços en aprofundir en un factor de risc per a la seguretat del que va a peu. A Andorra no és que hi hagi molts accidents mortals, però l’objectiu de l’ens que encapçala Pujal ho té clar: s’ha de lluitar perquè la xifra sigui zero.
L’informe Imaca reclamava una unificació entre els comuns sobre els criteris d’homogeneització en la senyalització dels passos de vianants com també recomanacions de com fer-los perquè fossin el més segurs possible, amb el màxim de visibilitat i de manera que el vianant pogués creuar el carrer tranquil i fora de perill.
Poc resultat s’ha vist. Un pas intel·ligent que està en proves a la Massana i poca cosa més. D’aquí que cinc anys després, l’ACA continuï pensant que el tema dels passos de vianants «està mal resolt». El cotxe continua a dalt de la piràmide.
El cas del cotxe elèctric rep el ‘feed back’ del Govern i arrasa
El segon informe de l’ACA, presentat davant les institucions públiques el 2014, va tenir com a temàtica principal el cotxe elèctric. Aquest va servir per implantar unes bases i donar les claus de com posar a tots els agents d’acord per implantar aquest tipus de vehicles a la societat, basant-se en el model de Noruega, la referència mundial en aquesta faceta. I el pòsit que ha quedat d’allò és el pla Engega, tot un èxit en les tres accions que ha protagonitzat a la societat i que va aconseguir exhaurir les existències en pocs dies.
El pla Engega consisteix en importants ajuts econòmics per adquirir un cotxe elèctric, però també es va fer cas de l’informe i es van instaurar punts de càrrega per tot el país, es va canviar la llei a les comunitats de veïns, es va canviar la fiscalitat amb el pagament de la carta groga dels vehicles en funció del CO2 –i no de la potència com fins llavors– i es va realitzar alguna acció de conscienciació. En un any ja havia nascut el pla Engega i a dia d’avui gairebé s’han arribat als 500 vehicles sostenibles matriculats, d’aquí que l’ACA mostri la seva satisfacció «perquè es va convertir en un projecte de país» quan fa cinc anys «estava totalment d’esquenes a la mobilitat elèctrica».
Poca solució als diversos punts negres detectats al 2014
El tercer informe Imaca, publicat el 2014, va fer referència als trams de concentració d’accidents, és a dir, aquells punts del Principat considerats punts negres per registrar nombrosos accidents de trànsit.
Aquell informe es va realitzar perquè Andorra té una xarxa viària molt complicada per la seva orografia i d’altres afectacions i té, diguem-ne, coses estranyes com minirotondes que potser poden resoldre un embús, però que en contrapartida descuiden el més important: la seguretat. L’ACA va detectar 15 punts negres realitzant un exhaustiu treball de camp amb la gent del carrer i els agents de circulació de totes les parròquies, però l’informe va acabar provocant poca solució entre les administracions.
Fa un parell de mesos, per exemple, es va posar un semàfor a la rotonda de la Clota Verda d’Ordino, on hi ha un tram enormement conflictiu a l’entrada del poble d’Ordino perquè era una recta i els cotxes tendien a anar a altes velocitats. El propi pas de vianants intel·ligent serveix també per reduir els accidents, sobretot durant la nit, al centre de la Massana. Amb tot, des de l’ACA opinen que encara hi ha massa zones encara conflictives. I com sempre, insisteix: «El vianant és la prioritat».
La instauració de la bicicleta ja no es veu com una utopia
L’informe Imaca del 2015, després de tres edicions, ja no va tenir la rebuda del primer. L’ACA s’havia guanyat un prestigi durant els tres primers anys i moltes autoritats van assistir a la presentació i van acabar aplaudint la proposta de l’entitat que presideix Enric Pujal, que no era una altra que la d’instaurar la bicicleta com a mitjà de transport urbà.
Sasplugas, acompanyat per l’expert Pedro Bravo, van assentar les bases per generar una conscienciació que va quallar de gran manera entre els presents perquè fins llavors, segons expliquen, «és increïble però a Andorra no es feia res al respecte quan gairebé totes les ciutats importants del món tenien el seu mètode instaurat».
Fa un parell de mesos, per exemple, Conxita Marsol va visitar Pontevedra, un model de ciutat que combina de la millor manera el vianant, la bicicleta i el cotxe al nucli urbà que li ha valgut diversos reconeixements internacionals. S’ha de dir que gairebé totes les viles principals de les parròquies tenen carrils bici i, per al pròxim any, els comuns s’han posat d’acord per tenir una xarxa de lloguer de bicicletes elèctriques estesa per tot el país.
Tot i que Andorra ha deixat de mirar en la direcció equivocada respecte a la bicicleta com a mitjà de transport urbà, «hi ha zero arguments en contra però cal crear més infraestructures i sobretot, prendre decisions valentes», sostenen des de l’ACA. L’ocupació de l’espai públic continua sent territori dels cotxes.